dilluns, 11 de gener de 2016

Escoltant el Paris del segle XVIII

La musicòloga Mylène Pardoen ha reconstruït l'ambient sonor de la zona Gran Chatelet de París, al segle XVIII. Presentat al Saló de la valoració de les humanitats i les ciències socials en la Ciutat de les Ciències i de l'Industria, el projecte combina els historiadors i especialistes de 3D.
París com no l’heu escoltat mai! És l'experiència oferta per la musicòloga Mylène Pardoen, del laboratori Passages XX-XXI, a través del projecte Bretez (1). Un nom que no va ser triat per casualitat: la primera reconstitució històrica sonora ha estat concebuda per aquest col·lectiu de historiadors, sociòlegs i especialistes 3D1, sobre el teló de fons el París del segle XVIII cartografiat en el famós plànol de Turgot-Bretez de 1739. Turgot, prebost dels mercaders de París, fou el comanditari  i Bretez, fou l'enginyer a càrrec de cartografiar els carrers i edificis de la capital.
70 quadres de so.
Es precisament en el barri del Gran Châtelet, entre el Pont au Change i el Pont Notre-Dame, on el vídeo de 8 minuts 30 transporta al visitant als sons del Paris del Segle XVIII: "Vaig triar aquesta àrea, ja que concentra el 80% dels paisatges sonors de París de l'època, diu Mylène Pardoen. Ja sigui a través de les activitats que allí es troben – els comerciants, els artesans, els barquers, les bugaderes de la riba del Sena ... - o per la varietat de les acústiques possibles, com el ressò que s'escolta sota un pont o sota un passatge cobert ...  "Si ja hi vídeos amb so, aquesta és la primera vegada que una reconstrucció 3D es basa en l'entorn de so: altura dels edificis com materials en què estan construïts, de fang o pedra, de peu en compte el so percebut - suprimit, amplifica ... - i viceversa.


El paisatge sonor va ser reconstruït a partir de documents de l'època, incloent Le Tableau de París, publicat en 1781 per Louis-Sébastien Mercier,

i el treball dels historiadors com Arlette Farge,


especialista en Paris del segle XVIII, o Alain Corbin, conegut per les seves investigacions sobre la història dels sentits, o Yuri Carbonnier especialista de les cases sobre els ponts. Durant la visita,  se senten l’escataineig de les aus de corral, el brunzit de les mosques atretes per les parades del mercat del peix, el teler de gèneres de punt situat a la punta del Pont au Change, la raspadors dels adobers del carrer de la Pelleterie, el xoc de caràcters col·locats en el cas de la impressió del carrer de Gesvres ... i els crits incessants de les gavines, atretes pels molts residus que es trobaven a la capital. O sigui, en el total de 70 quadres de so.
Promoure el patrimoni
"Tots els sons són naturals, precisa Mylène Pardoen. Els de les màquines, per exemple, van ser capturats en autèntics enginys antics”. El soroll de la bomba de Notre Dame – que remuntava l'aigua del Sena per al consum dels parisencs - va ser restaurat: l'investigador va registrar un molí d'aigua amb el vell, i després tornat a treballar el so en funció de la mida (estimada) de les aspes de la bomba de Notre Dame.
El projecte, que fou presentat el 16 i 17 de juny al saló Innovatives SHS a la Ciutat de les Ciències, està destinat principalment a atraure els museus històrics ansiosos de mostrar el patrimoni de la seva ciutat. Desenvolupat en una plataforma de videojocs per integrar fàcilment el so i el moviment per a la reconstrucció 3D, està disponible en tots els tipus de mitjans: terminals, tauletes ... "Aquest és un projecte d'investigació que continuarà evolucionant, diu Mylène Pardoen. Hi ha plans per integrar aviat les màquines avui absents i per a permetre a l’ "espectador" a passejar de forma totalment autònoma pels carrers del barri. "

Notes
(1). Entre els quals el Centre interdisciplinaire de réalité virtuelle (Cireve), el Groupe Évolution des procédés et des objets techniques (Epotec) i el Centre de recherches historiques-Laboratoire de démographie et d’histoire sociale (CNRS/EHESS).
Traduit del francès per Joan Tafalla: Ecoutez le Paris du XVIII siècle

divendres, 14 de novembre de 2014

De Sur a Sur. La estrategia del caracol


Presentación del libro de Luciano Vasapollo titulado “De Sur a Sur. La estrategia del caracol”.



Decir Luciano Vasapollo y decir el título del libro debiera ser suficiente pero quiero deciros algo sobre Luciano Vasapollo y sobre este libro.

Luciano Vasapollo, es profesor de economía en la Universidad La Sapienza de Roma.

Es un economista de prestigio internacional. Ha publicado más de 55 libros, muchos de ellos traducidos en Europa, Estados Unidos y en América Latina.  Algunos de estos libros los ha publicado El Viejo Topo. Yo he leído unos cuantos de estos libros, los he discutido con el autor. Siempre me ayudaron a comprender la crisis sistémica del capitalismo en que vivimos desde hace tantas décadas, a descubrir aspectos que no tenía en cuenta.

De Sur a SUR somete a una crítica rigurosa la economía política tiránica que somete, que explota, que oprime a los pueblos. Más allá de la crítica De Sur a Sur nos descubre la economía sustantiva que ha permitido a los pueblos del Sur, a los pueblos periféricos, a los pueblos oprimidos sobrevivir y resistir la ofensiva de la economía liberal contra sus bienes comunes, contra sus usos y costumbres, contra su economía moral.

Vasapollo es un brillante autor marxista italiano y, por tanto, europeo. Pero no es un autor eurocéntrico. En Del Sur a Sur hace una brillante aproximación no eurocéntrica a unos procesos que abren perspectivas de cambio y que, en definitiva son una lección para nosotros, europeos: Bolívia, Venezuela, Ecuador, Cuba comparecen ante el lector y le muestran el camino para la transformación.

Durante demasiadas décadas hemos vivido y hemos luchado olvidando las lecciones de Antonio Gramsci y de José Carlos Mariátegui. Un olvido que ha conducido a numerosos fracasos. Una de esas lecciones es el papel de los campesinos y de la agricultura en el mundo. Lo que en América latina llaman campesindios.

De Sur a Sur parte de estas lecciones y realiza un examen completo, exhaustivo, de las transformaciones que llevaron a la colonización del Sur europeo por un Norte industrial, liberal, supuestamente progresista. Vasapollo compara este proceso con el de los países del América de Sur. Establece analogías, paralelismos, rasgos comunes. En el libro exhibe un conocimiento exhaustivo de la historia agraria y de la antropología de los países que estudia.

Hace un síntesis que cambiará muchas delas percepciones del lector. Una síntesis que sorprenderá al lector de cultura europea o, mejor dicho euro-céntrica. Pero esa sorpresa será, como en lo ha sido en mi caso, una interesante provocación al pensamiento, a la reflexión en términos de época, en términos de larga transición, de creación de culturas materiales de vida de civilizaciones  en definitiva.

Eso es lo que resume el subtítulo del Libro: La estrategia del caracol

Por que este libro no es un libro de economía, de antropología, de historia, más. Este libro es un libro de reflexión política sobre el lento ascenso de las clases subalternas al espacio público, al papel de sujetos activos y operantes de la historia.

De Sur a SUR nos muestra como la esperanza proviene precisamente de aquellos que más tercamente han opuesto su modo de vivir en paz con la tierra, su modo de vida comunitario, a la barbarie del capitalismo.

Nou llibre de Jean Numa Ducange


Jean-Numa DUCANGE Maître de conférences (histoire contemporaine) à l’Université de Rouen, spécialiste de l’histoire croisée des gauches en France et dans les pays germanophones et de la Révolution française.
La Révolution française et l’histoire du monde. Deux siècles de débats historiques et politiques, 1815-1991 (éditions Armand Colin).
ducange.jpg
Il a déjà publié : La Révolution française et la social-démocratie. Transmissions et usages politiques de l’histoire en Allemagne et Autriche (1889-1934), (Presses Universitaires de Rennes, 2012) et Marx, l’histoire, les révolutions (La ville brûle, 2010). Il est l’auteur de nombreux articles et participations à des ouvrages collectifs.
« Depuis 1815, la question n’a cessé de hanter des générations d’historiens et responsables politiques à l’échelle internationale : comment écrire l’histoire de la Révolution française ? Au XIXe siècle, elle fascine et suscite la critique des révolutionnaires français mais aussi allemands, italiens, latino-américains et russes. Au XXe siècle avec la révolution de 1917 et le mouvement anticolonial, elle devient la référence obligée de toute réflexion sur un processus révolutionnaire.
En parallèle, un mouvement vers une écriture scientifique des événements se fait jour, des États-Unis au Japon. Référence inscrite dans le « grand récit » hexagonal, la Révolution suscita ainsi une réception mondiale, où histoire et politique furent souvent liés. C’est de ce mouvement complexe dont cette synthèse entend rendre compte. »