La independència d’ Haití

Cronologia.

 

Data	França	Haití	Resta del Carib
1635			Lluís XIII ocupa Guadalupe i la Martinica
1697		Espanya abandona la part oest de Santo Domingo, que és ocupada per França. Hi ha 5000 esclaus
1685	“Codi Negre” de Colbert
1715		El nombre d’esclaus ascendeix a 15000
1789	Estat generals Cahiers de Doléances Jurament del Jeu de Paume. Agost: la Grande Peur. 4 agost abolició del feudalisme. 26 agost Declaració dels Drets de l’Home i del ciutadà Setembre Cahier de Doléances de la Société des citoyens de Couleur 22 octubre Raimond i Ogé reclamen els drets pels ciutadans de color a l’Assemblea Cosntituent. 28 de novembre. Crida del club Massiac a l’Assemblea pel manteniment de la tracta d’esclaus.	El nombre d’esclaus ascendeix a 450.000. La població lliure era de 70.000 persones. 6 diputats representen els colons blancs de Saint-Domingue als E.G. Creació d’assemblees colonials reservades als blancs Novembre- Assassinat de Ferrand de Baudière per ajudar els mulats a redactar la seves reivindicacions.
1790	11 de gener. Crida de la Societat dels Amics dels Negres a l’assemblea contra la tracta. 2 de mars. Comissió per a fer un rapport sobre la situació de les colònies.	L’assemblea general de Saint-Domingue, prohibeix els homes de color de sortir de la seva parròquia. Octubre. Ogé i d’altres mulats organitzen la resistència, exiliats a la part espanyola, son lliurats pels espanyols als francesos.
1791	11 a 15 de maig debat en l’assemblea constituent sobre les colònies. 13 de maig constitucionalització de l’esclavatge a les colònies. 15 de maig. Igualtat entre blancs i lliures de color. 21 de juny fuita de Varennes. Juliol afusellada del camp de Mart. Barnave fa revisar el decret de 15 de maig. 28 de setembre. L’Assemblea Constituent decreta l’abolició de l’esclavatge en territori de França. Octubre elecció per sufragi censitari de l’Assemblea Legislativa.	25 febrer. Tortura i mort d’Ogé i dels seus companys a Le Cap Français       14 d’agost. Reunió dels esclaus a Bois Caïman. 22 i 23 d’agost  insurrecció dels esclaus al Nord, dirigida per Boukman. Diversos exèrcits negres : Biassou, Belair… La resposta es la repressió
1792	4 d’abril decret que reconeix els drets de tots els lliures de color. 25 juliol. Sonthonax i Polverel nomenats comisaris s’embarquen cap a el Cap Francés. 10 agost caiguda de la monarquia Setembre elecció de la Convenció nacional. Majoria girondina.	Setembre.- Arriben a el Cap, Sonthonax i Polverel amb l’encàrrec d’ aplicar el decret del 4 d’abril.
1793	1 de febrer declaració de guerra a Anglaterra. 7 de mars declaració de guerra a Espanya.   1 de juny. Nova revolució. Comença el domini de la Muntanya. 4 de juny la Societat dels ciutadans de color rebuda per la Convenció on demana l’abolició de l’esclavatge. 24 de juny. Nova constitució que prohibeix l’esclavatge.	Els esclavistes negocien una intervenció anglesa per a evitar l’abolició de l’esclavatge. Maig. Galbaud, nou comissari girondí desembarca a Le Cap e inicia la guerra contra Sonthonax i Polverel. Els esclaus entren a Le Cap i esclafen Galbaud. Fugida de 10.000 blancs 24 d’Agost la comuna de Le Cap  vota l’ Abolició de l’esclavatge 29 d’agost. Sonthonax publica la declaració dels drets i l’abolició de l’esclavatge. 23 de setembre elecció d’una diputació per a informar la convenció d’aquest abolició. Diputació tricolor: dos blancs, dos mestissos, dos negres. El mateix dia la flota anglesa desembarca al Nord i al sud, cridada pels esclavistes. Els espanyols ataquen des de l’Est. La diputació marxa cap a França 31 d’octubre:- reglament de la terra
1794	3 de febrer. La diputació de Saint-Domingue es rebuda i reconeguda per la Convenció. Belley, Dufay, Mills. 4 de febrer / 16 pluviôse an II Abolició de l’esclavatge per la Convenció Nacional no només a Saint Domingue si no a totes les colònies franceses. 12 d’abril. La Convenció envia una expedició per a dur el decret d’abolició a les Illes del Vent i a Guyana 27 juliol/ 9 Thermidor. Caiguda de la Convenció montagnarde. Fi de la política d’aliança entre els pobles.	Primavera. Laveaux nou gobernador. Toussaint-Louverture  abandona els espanyols i es passa al camp republicà. Nomenat general. Guerra contre britànics i espanyols.   6 de maig. Toussaint derrota els espanyols. Juny Polverel i Sonthonax tornen a França.	El partit esclavista lliura Guadalupe, Santa Lucia i la Martinica als anglesos.     4 de juny Victor Hugues i Chrétien desembarquen a Gaudalupe i proclamen la llibertat general. Guadalupe y Guyana s’alliberen en juny i proclamen l’abolició de l’esclavatge. Formació d’un exercit guadalupà que serà la garantia de la llibertat.
1795	22 agost Constitució de l’any III.   Tracta de Bâle que donava la part espanyola de Santo Domingo a França.		Juny, insurrectes i snas-culottes aconsegueixen alliberar l’illa i creen una nova economia. A Granada esclata una insurrecció d’esclaus que junt als sans-culottes arribats de França i al republicans de la illa acaben prenent el control de la illa, excepte la capital, el mes de novembre. A Saint Vicent, Duvaly cap de la nació galifuna “els caribs negres” es nomenat oficial de l’exercit de la república.
1796		Laveaux torna a França. Louverture aconsegueix una independencia gairebé total	Gener. Duvaly venç els anglesos. Sant-Lucía, Granada i saint Vicent tornen a mans dels anglesos i es torna a proclamar l’esclavatge.
1797	El Directori envia Rochambeau  a Saint Domingue.
1798	El govern francés tracta de reprendre el control sobre Saint-Domingue. Hedouville	Maig. Toussaint derrota els anglesos. El govern britànic negocia Louverture la fi de les hostilitats. Un exèrcit enviat per França, dirigit per Hedouville es rebutjar per la població. Rigaud en el sud , dirigint un exercit de mestissos esclavistes s’enfronta als negres i per tant a Toussaint.
1799	9 de novembre. Cop d’estat de Bonaparte. Anunci de lleis especials per a les colònies
1800		Toussaint guanya la guerra a Rigaud i unifica tota la illa de Saint-Domingue.
1801		Juliol Constitució d’Haiti. Toussaint president perpetu. Prohició de l’esclavatge. Intent d’indepedència- associada a França. Militarització de la societat tot preparant-se per a l’expedició de Napoleo.
1802	20 de maig. Napoleó restableix la tracta i l’esclavatge i envia Leclerc a Saint Domingue.	Expedició Leclerc  (35.000 homes) per a reprendre Saint-Domingue com a colònia de França i per a restablir l’esclavisme. Derrota de Leclerc. 7 de juny. Louverture abdica i es fet presoner. Leclerc mor de febre groga com el conjunt del seu exèrcit. El poble obligà els seus generals a reobrir la guerra	Richepanche conquereix Guadalupe en maig
1803	Napoleó envia Rochambeau	Expedió Rochambeau amb d’altres 35.000 soldats. 7 de juny. Mort de Toussaint a Fort de Joux ( França) on restava presoner. Guerra d’independència iniciada pel poble i menada després per Dessalines. Novembre. Capitulació de Rochambeau. Una de les mes gran derrotes de Napoleó, no mencionada a la història.
1804		1 de gener de 1804. Declaració de la independencia de la república d’Haití Patria de tots els africans del nou món i de llurs descendents.
1802-1848			Diverses revoltes d’esclaus a les colònies franceses.
1807			Prohibició de tracta d’esclaus per part d’Anglaterra.
1815		Haiti ajuda Simón Bolivar amb l’esperança que fundaria les independències sobre l’abolició de l’esclavatge.
1824	França reconeix l’existència d’haiti a canvi del pagament d’indemnitzacions als antics plantadors esclavistes.
1838			Abolició de l’esclavatge a Anglaterra
1848	Febrer. Revolució democràtica a França 27 d’abril. Decret d’abolició de l’esclavatge
1880-1886			Abolició de l’ esclavatge a Cuba
1888			Abolició de l’esclavatge al Brasil.