1845
Karl Marx, manuscrit pòstum “Notes sobre el llibre de Friedrich List ‘Sistema nacional d’Economia Política’ ”
Aquest text fou escrit per Marx 1845 y no fou publicat en vida de l’autor. El propi manuscrit està incomplet i no fou publicat fins 1971. Es tracta d’una crítica del llibre de Friedrich List Sistema nacional d’Economia Política, publicat l’any 1841. La primera traducció francesa d’aquest text es va produir als Etudes de marxologie n° 16, octubre de 1973 : « Critique de Friedrich List. Un inédit de Karl Marx ». L’extracte des del qual es tradueix aquí al català prové del tom III de les Œuvres de Karl Marx publicades a la Bibliothèque de la Pléiade, « Philosophie », 1982, pages 1418 à 1451 (« A propos du Système national de l’économie politique de Friedrich List », traduction de Maximilien Rubel et Yvonne Broutin) [1]
 |
| Caricatura alemanya posterior al tancament de la Rheinische Zeitung de 1843, que mostrava a Karl Marx com Prometeu, lligat a una impremta mentre l’àguila imperial de la censura prussiana li devora el fetge. |
“El burgès diu: nacionalment, la teoria dels valors d'intercanvi conservarà naturalment tota la seva vigència; la majoria de la nació seguirà sent un mer “valor de canvi”, una “mercaderia”, una mercaderia que ha de buscar un comprador, una mercaderia que no es venuda, sinó que es ven ella mateixa. Ningú de vosaltres, proletaris, i fins i tot entre nosaltres, ens considerem uns valors d’intercanvi i la llei del tràfic universal continua vigent. Però respecte a les altres nacions, hem de suspendre la llei. Com a nació, no ens podem vendre a d’altres nacions. Atès que la majoria de les nacions es lliuren a les lleis del comerç, "sense preocupar-se" de les "condicions polítiques de les nacions", aquesta proposició no té cap altre significat que aquest: nosaltres, els burgesos alemanys, no volem ser explotats pels burgesos anglesos com vosaltres, els proletaris alemanys, sou explotats per nosaltres, ni com nosaltres ens explotem mútuament. No volem posar-nos a mercè d’aquestes mateixes lleis dels valors d’intercanvi a les quals us lliurem. No volem reconèixer a l’exterior les lleis econòmiques que reconeixem a l’interior.
Què preten el filistí alemany? A l’interior vol ser burgès, explotador, però es nega a ser explotat a l’ exterior. En relació amb l'exterior, es posa amb orgull com a "nació" i diu: no em sotmeto a les lleis de la competència, això és contrari a la meva dignitat nacional; com a nació, estic per sobre del trànsit sòrdid.
La nacionalitat del treballador no és francesa, anglesa, ni alemanya, ella és el treball, la lliure esclavitud, el tràfic d’ell mateix. El seu govern no és francès, anglès, alemany, és el capital. L’aire que respira a casa no és el francès, l’anglès, l’alemany, és l’aire de les fàbriques. El sòl que li pertany no és sòl francès, anglès, alemany, està a pocs metres sota terra.
A l'interior, els diners són la pàtria de l'industrial. I el filisteu alemany vol que les lleis de la competència, del valor d’intercanvi, del comerç, perdin el seu poder davant les fronteres del seu país? Vol acceptar el poder de la societat burgesa només en la mesura que sigui del seu interès, de l’interès de la seva classe? No vol sacrificar-se a un poder al qual vol sacrificar els altres, i se sacrifica ell mateix en el propi país? Vol mostrar-se i ser tractat fora com un ésser diferent del que ell és i es fa a l’interior? Vol mantenir la causa i eliminar-ne una de les conseqüències?
 |
| El jove Marx. |
Li demostrarem que el tràfic d’un mateix a l’interior condueix necessàriament el tràfic cap a l’exterior; que no es pot evitar que la competència, que per si mateixa és la seva força, no esdevingui la seva debilitat a l’estranger; que l’estat al qual ell sotmet a la societat burgesa no el pot preservar fora de l’acció de la societat burgesa.
Individualment, el burgés lluita contra els altres, però com a classe, els burgesos tenen un interès comú, i aquesta solidaritat, que veiem cap al seu interior contra el proletariat, a l’exterior es gira contra els burgesos del altres nacions. Això és el que el burgès anomena la seva nacionalitat. [...]
La tirania industrial que exerceix Anglaterra a tot el món és el domini de la indústria al món. Anglaterra ens domina perquè la indústria ens domina. No podem alliberar-nos d’Anglaterra sense alliberar-nos de la indústria a l’interior. No podem eliminar el seu domini i la seva competència si no és superant la competència dins de les nostres fronteres. Anglaterra exerceix el poder sobre nosaltres, perquè hem erigit la indústria del poder per sobre de nosaltres. [...]
 |
| La Rheinische Zeitung (Gazeta Renana) va ser un diari alemany del segle XIX, que es va publicar entre gener de 1842 i el març de 1843 en que va ser tancat per la censura estatal prussiana. Marx n' era un dels principals redactors. + |
[1]Publicat a la Web Critique Sociale: http://www.critique-sociale.info/829/karl-marx-notes-critiques-sur-friedrich-list/.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.