Joan Tafalla
L'any 1961, jo tenia vuit anys. En aquells anys, el meu pare, un comunista de base, un derrotat de la guerra civil, netejava clavegueres a la ciutat de Barcelona.
La felicitat i l'esperança que la gesta de Gagarin va produir en ell restaran per sempre en la meva memòria.- "Els esclafarem! 'Ells' van a la saga dels 'nostres'! Els guanyarem! Ho tenim a tocar..."- deia mentre el els seus ulls hi lluïa la llum de l'esperança.
Lo de l'Sputnik ( 1957) i lo de Iuri Gagarin (1961) varen proporcionar, una immensa alenada d'esperança en milions i milions de persones com el meu pare, en explotats i oprimits de tot el món.
Allò de que "sempre hi han hagut i hi hauran rics i pobres" no era cert! Hi havia un país on "els de baix" tenien el poder i "els de dalt", tenien de treballar per a "guanyar-se les garrofes". Així ho veia el meu pare. Així ho veien masses ingents de gents de tot el mon. Així m'ho va transmetre a mi. No es poden comprendre les grans victòries i les grans lluites d'aquells anys menystenint aquest que la realitat de la URSS trencava el sentit comú conservador en les grans masses.
64 anys després hem après, dolorament, que les coses son molt més complexes. Que no era or tot el que lluïa... i que les victòries es poden transformar en derrotes.
No obstant, sovint sento una certa nostalgia d'aquells temps en que les coses semblaven simples i clares.
