Un gran esdeveniment polític-cultural

 

En ocasió de la publicació del primer volum de la nova edició en castellà dels Quaderns de la Presó

Tinc sobre la taula el primer volum de la nova edició dels Quaderns de la Presó en castellà, editat per l'editorial Akal. La fitxa bibliogràfica diu així:

Antonio Gramsci, Cuadernos de la Cárcel. Cuadernos 1-5 (1929-1932), traducción y notas de Antonio J. Antón Fernández, notas introductorias de lectura a cargo de Anxo Garrido, Madrid, Akal / Cuestiones de antagonismo, 2023, 643 planes, 30 €.

L'editorial projecta publicar l'obra en tres volums. El segon volum abarcarà els quaderns 6 a 11 (1930-1935) i el tercer des del 12 al 29 ( 1932-1935). En aquest sentit, sembla que els companys que han treballat aquesta edició segueixen un pla similar a la de Gerratana de 1975, com es veurà més avall. Hores d'ara no estic al corrent de quan sortiran els dos volums que resten. En tot cas, cal ressenyar que el preu total ascendirà a 90 €.

El treball realitzat pels curadors de l'edició ha estat enorme. Tant per la immensitat de la tasca, com pel rigor esmerçat tant pel traductor i anotador del text Antonio J. Antón, així com per l'autor de les utilíssimes notes introductòries a cada quadern, Anxo Garrido.

És massa aviat per a comparar aquesta traducció amb la feta a Mèxic per Ana María Palos ( Editorial ERA, 1981). El prestigui acumulat per Antonio J. Antón a lo llarg de moltes traduccions auguren un resultat excel·lent. A més d'haver traduit a Perry Anderson, Giuseppe Vacca, Slavoj Žižek, Luciano Canfora, Alain Badiou, Toni Negri o Domenico Losurdo, Antonio J. Antón és filòsof. Les nombroses notes al text dels Quaderns, elaborades per Antón, intenten substituir les nombrossísimes notes de la edició Gerratana (1975) insertes en la descripció dels quaderns. N'he llegit totes les del Quadern 1 i m'han semblat de gran utilitat.

Als neo-lectors de Gramsci també els hi seran d'una enorme utilitat les erudites i solvents notes introductòries a cadascún dels Quaderns redactades per Anxo Garrido. Tant de bó, fa dècades, els meus companys de seminari i jo mateix haguéssim gaudit d'aquests notes que orienten la lectura i que ajuden enormement a la comprensió del text i encaminen la recerca. Ens hauríem orientat molt millor en el “laberint de paper” dels quaderns. Segur que ens hauríem estalviat molt de temps així com algunes interpretacions sesgades o incomplertes. Cal afegir que aquestes notes sintètiques i precises, pretenen substituir de manera útil i àgil les exhaustives descripcions, quadern a quadern, de l'edició Gerratana (1975). Cal advertir que si bé el lector actual perd aquelles completes descripcions del 75, guanya en concisió, sense perdre l'eficàcia i la solvència. Temps al temps també per a valorar aquest element.

 

Una edició que omple un gran buit cultural i polític

 

 

La darrera edició dels Quaderns en castellà feta per editorial ERA i la Universitat de Puebla data de 1981, en traducció d'Ana María de Pablos, revisada per José Luis González. Feia dècades que estava esgotada. Alguns ens havíem passat dècades reclamant, inútilment, una re-edició. Els militants comunistes gramscians que en els dècades dels 80 i 90 del segle passat llegíem els Quaderns en aquella edició vam ser una minoria absoluta. Alguns com és el cas dels qui èrem membres d'Espai Marx, vam fer llargs i minuciosos seminaris de lectura dels mateixos. Usàrem l'edició en paper, en fotocopies o bé a les edicions pirates en PDF de l'edició mexicana, degut a l'esgotament de l'edició. Alguns usàvem l'edició critica a cura de Valentino Gerratana, editada per Einaudi (Torino, 1975), en llengua italiana.

No es pot valorar tècnicament aquesta nova traducció i edició sense posar-la en relació amb la de Gerratana de 1975. En el cas de l'edició italiana ( re-editada en diverses ocasions), l' obra ocupava quatre volums amb un total de 3369 planes. Ens el primer volum s'hi encavia un memorable prefaci on Valentino Gerratana presentava els criteris que havien presidit el treball d'edició. Un prefaci que segueix essent un text molt important per a comprendre els criteris d'aquella edició, així com la immensa repercusió que va exercir en el nou cicle d'estudis gramscians dels anys setanta i vuitanta del segle passat. Avui, aquells criteris ha estat revisats i ampliats pels autors de diversos llibres. Però és un text que segueix essent essencial. 

El primer volum incloïa una àmplia i molt completa cronologia de la vida del autor, que als nostres ulls millorava la cronologia confegida per Manuel Sacristán en la seva antologia de 1971.

Els primer volums incloïen els 29 quaderns que fins ara han resultat canònics, més un breu extracte dels quaderns de traducció. Els Quaderns estaven distribuits de la següent manera: volum I: quaderns 1 a 5, total: 682 planes; volum II: quaderns 6 a 11, 827 planes i, volum III: quaderns 12 a 120, total: 853 planes). Com he anunciat més amunt, els editors d'aquesta nova traducció al castellà han seguit un plà editorial similar al de Gerratana. Ho dic tot fent un elogi al seu treball i no pas al contrari. Però, per a verificar si aquesta afirmació és certa, caldrà un llarg i minuciós treball comparatiu.La urgència d'aquesta nota no ho ha permés. 

L'aparell crític

Entrem ara en un tema de debat. El quart volum de l'edició Gerratana ocupava 1106 planes sota el títol Apparato critico. Aquest quart volum incloïa: les sigles de les abreviacions, la descripció dels quaderns, les notes al text, l' índex de les obres citades en els Quaderns, l'elenc dels llibres i opuscles del Fons Gramsci no citats als Quaderns, l'utilíssim índex temàtic (que tant bons serveis m'ha fet a lo llarg de dècades de lectures, xerrades i articles), així com també la taula de concordàncies entre l'edició crítica i els sis volums de la primera edició temàtica dels Quadern, així com l' índex dels noms citats. Ignoro per quines raons, Antón i Garrido han decidit prescindir d'aquest volum. És possible que sigui per exigència (econòmica) de l'editorial.

Comprenc les raons de la supresió de l'elenc d' obres citades i dels llibres i opuscles del fons Gramsci. Son elements d'utilitat per a comprendre alguns aspectes en els ritme de treball de l'autor però potser son prescindibles per a aquells lectors actuals que no es vulguin dedicar a la filologia gramsciana. També puc comprendre i fins i tot compartir, la supressió de les taules de concordances entre l'edició crítica i els sis volums de l'edició monogràfica de Platone-Togliatti. Potser els neo-lectors de Gramsci en castellà del segle XXI, no tenen el mateix interès que aquestes taules tenien per a un lector italià dels anys setanta del segle passat, que s'afrontava per primer cop a una edició completa i exahustiva de l'obra. Aquella taula de concordançes li servien per a poder acostar-se críticament i comparativa als criteris de selecció emprats en la primera edició. La famosa "Operazione Gramsci".

Allò que no comparteixo és la supresió dels índex temàtic i onomàstic. Sense aquestes eines, els lectors d'aquesta traducció corren el perill de perdre's o de retardar molt algunes de les seves recerques.

La desitjable repercusió política d'aquesta edició

Com el lector deu saber, a qui redacta aquesta incompleta recensió d'urgència, de l'obra de Gramsci li interessa sobretot la seva repercusió política i estratègica per a el conjunt de l'esquerra. Sobretot, per a els comunistes. El cicle de l ' 11-M agafà la immensa majoria dels quadres tradicionals de l'esquerra i també als nous quadres socio-polítics que brollaren en el procés de mobilització, sense tenir a mà nombrosos textos claus de Gramsci. Totes les antologies disponibles, totes elles importants, son incompletes i discutibles precisament per la seva pròpia condició d' antologies. 

Des del meu punt de vista aquesta nova traducció es una gran notícia cultural i política. Els resultats no seran immediats. Tota una nova generació haurà de conèixer, entrendre i comprendre aquests textos. Això porta temps i esforços.

Però... tant de bó, els cicles de l'15-M o de l'1-O, haguéssin agafat als quadres polítics de l'esquerra tenint a disposició el text complet dels Quaderns de Presó de Gramsci i no pas la seva reducció i deformació a càrrec dels epígons locals de Laclau i Mouffe!