Dreta envejosa: fora les mans de Gramsci!

 

Gad Lerner, 

Il fatto quotidiano, 8 d’Abril de 2023

 

En un esforç per semblar més moderna i omnicomprensiva que mai, i tot estirant més el braç que la màniga, la dreta italiana està fins i tot disposada a substituir l'anticomunisme per un comunisme “qualunquista”(1). 

 

Llegeixo que l'intel·lectual més citat a la conferència romana “Pensar l’ imaginari italià. Estats generals de cultura nacional” (2) celebrada en presència del ministre de Cultura, Gennaro Sangiuliano, no va ser altre que Antonio Gramsci. Sí ell. El secretari del Partit Comunista d'Itàlia i condemnat pel Tribunal Especial Feixista a 20 anys, 4 mesos i 5 dies de presó el 4 de juny de 1928, precisament per comunista. És a dir, deu anys abans de les lleis racials (3).

 

Del gran intel·lectual revolucionari a la dreta li agrada - i no és pas cosa recent- la idea que la transformació de la societat requereix, una "hegemonia cultural" fins i tot abans de la presa del poder polític. Que també exigeix uns intel·lectuals capaços d'establir una relació de sintonia amb les classes subalternes.

 

Hauríem d'estar satisfets pel renovat interès per l'obra de Gramsci que mostren els hereus impenitents del corrent polític que el va perseguir fins a la seva mort? 

 

Si no fos perquè en el sentit que ells li donen, l'hegemonia cultural es redueix, precisament, a un lloc comú de caràcter conspiratori. Quasi com si es tractés d'una acció subtil dirigida a "la dominació fruit de l'assentiment, la persuasió i la proximitat dels intel·lectuals orgànics al poble-nació". Així ho fa, l'Editoriale Historica quan manipula Gramsci al presentar una antologia dels seus escrits sobre l'hegemonia cultural (4).

 

Per a entendre aquest afany manipulador potser hauriem d’ utilitzar un concepte psicoanalític freudià de trets misògins. Es podria dir que estem en presència d'un cas típic d'enveja de penis. Els intel·lectuals de dretes haurien de convocar una conferència sobre les culpes històriques del feixisme. 

 

Mentrestant, el pobre Gramsci es regira a la seva tomba.

 

Font:   Cara destra invidiosa, giù le mani da Gramsci di Gad Lerner, Il fatto quotidiano

NOTES

 

(1) Gad Ledner posa: "... la destra nostrana è perfino disposta a sostituire l’anticomunismo con il luogocomunismo". No savent com traduir "luogocomunismo", l'he traduit com "comunisme qualunquista". No sé si he encertat. Per a lectors joves, afegeixo la definició de Qualunquismo: que dona el propi traductor de Google: "Moviment polític fundat l'any 1944 per G. Giannini i orientat pel diari "L'Uomo Qualunque", que, a partir del descontentament de les classes mitjanes, s'oposava a l'estructura polític-institucional sorgida de la Resistència i propugnava una visió purament administrativa de la gestió estatal, reduint-se així a una crítica devaluadora dels valors de la democràcia parlamentària; va ser molt efímera, esgotant en només dos anys".

(2) Veure el programa d'aquest congrés a: “Pensare l’Immaginario Italiano. Stati Generali della Cultura di Destra”: il programma

(3) Les lleis racials del feixisme italià van ser un conjunt de lleis promulgades pel règim feixista entre el 1938 i el 1943 per aplicar la discriminació racial a Itàlia, principalment dirigides contra els jueus italians i contra els habitants natius de les colònies imperials.  

(4) Antonio Gramsci, L'hegemonia culturale

Traducció i notes: Joan Tafalla, 

Sabadell, 21 d'abril de 2023