A benefici d'inventari: homenatge a Julio Anguita, Sabadell 21 de maig de 2020.

El 16 de maig de 2020 va morir Anguita. La notícia va commoure l'esquerra dels pobles d'Espanya i una part de l'esquerra sabadellenca. 

Cinc dies després, 21 de maig de 2020, un nombrós nombre de sabadellencs es van aplegar a la plaça del doctor Robert per retre-li homenatge. 

Estàvem en plena pandèmia. Vàrem prendre totes les mesures sanitàries. L’assistència fou àmplia i diversa com es pot veure al vídeo. La iniciativa va partir de la gent de Comunistes de Catalunya i en general va tenir una bona acollida. Volíem un acte unitari, en Julio era (i segueix sent) de tots. L'acte es va fer i hi va venir gent molt diversa: ia-ioflautes, gent de diversos moviments socials, gent jove de l'Obrera, persones de la Crida, d’ERC, del Casal Cubà de Sabadell. Faltaren alguns companys que no van considerar oportú unir-se a l'homenatge en aquell moment.

L’acte va ser planificat, organitzat, convocat i fet en temps record, i cal ressaltar la resposta emocionant i emocionada d’una ciutadania auto-organitzada, que amb una conducta exemplar i absolutament solidària vam plantar-nos a la plaça Doctor Robert a retre-li homenatge al company Julio Anguita,  un home admirable i respectat per tothom.

Vam pintar a terra marques per respectar les distàncies, dúiem alcohol per a desinfectar-nos les mans, tothom portàvem mascaretes i vam dur protectors d’un sol ús per posar-li al micròfon. 

Els companys Gerard Marin i l' Alicia Valencia van el manifest redactat. També van llegir el darrer artícle de Julio: "Decía Gramsci". Un article publicat només deu dies abans de morir. És l'article dels "interregnes i els monstres". Si  voleu llegir tant el manifest com l'article d'Anguita els trobareu més avall.

La premsa local i les xarxes socials en van deixar testimoni, així com la foto que molta gent va voler fer-se al costat de la imatge ampliada d’en Julio.

Cantar la Internacional i Els Segadors també va ser un moment intens i emotiu. 

En resum: un acte emotiu, combatiu i necessari en uns moments tant difícils com aquells, de pandèmia i d'angoixoses preguntes sobre el present i el futur.

Company Julio Anguita, present!

Manifest llegit a la plaça per Gerard Marin:

Homenatge a Julio Anguita

Bona tarda a tothom,

Ens hem aplegat aqui, sabadellencs de tota la diversitat de les esquerres, del sindicalisme de classe i dels moviments socials, per a retre homenatge urgent a la vida i a l'obra de Julio Anguita.

Alguns de nosaltres hauriem anat a Córdoba a acomiadar-lo. Però no vam poder.

Altres ens hauriem aplegat aqui el mateix dia de la seva mort per a donar compliment al deute que tenim amb ell. Però la pandémia i l'estat d'alarma no ens ho han permes.

Ho fem ara i aqui, tot complint amb tots els requisits d'horari, de distáncia fisica i de condicions de protecció de la salut pública.

Ho fem ara i aqui, des de la diversitat i la riquesa de l'esquerra i dels moviments socials sabadellencs. Perque Julio Anguita fou membre d'un partit, el PCE, i creador d'allo que es volia, un moviment politic i social, Izquierda Unida.

Però Julio Anguita va saber depassar els limits de la seva organització, per a transformar- se en representant d'una esquerra molt més amplia i diversa. En un moment o altre dels darrers trenta anys el company Julio ens va saber interpretar i interpel-lar a tots: comunistes, socialistes, Ilibertaris, ecologistes, feministes, sindicalistes, membres del moviment popular als barris ... varem trobar en el seu missatge, en les seves paraules un alè i una orientació en el transcurs de la lluita.

S'ha parlat molt aquests dies de la seva honestedat, de la seva coherència, de la seva pedagogia politica cimentada en l'exemple. Julio era aixo i era molt més que això: era l'analisi concret de la situació concreta per a proposar una programa de transformacio i per a cridar als treballadors i al conjunt del poble a posar els mitjans per a aconseguir la victòria i la aplicació d'aquell programa. I el mitjans no eren altres que la consciència, la organització social, popular i política i la determinació.

La seva defensa del repartiment del treball, la seva denuncia de la UE a partir del tractat de Maastricht, la seva política de "las dos orillas" , la denuncia de la corrupció, la seva defensa del dret d'autodeterminació, la reivindicació de la tercera república, la seva lluita per la pau i contra l’OTAN, la seva proposta de superar el régim imperant en el regne d'Espanya i d'avançar cap a la tercera república i els seus darrers advertiments contra la crisi de civilització i de supervivència de l'espècie sobre un planeta cada cop més amenaçat de col.lapse, varen fer d'ell un militant politic diferent, que interpel.lava tothom, més enllà de les adscripcions politiques o ideològiques de cadascú.

La Comissio organitzadora d'aquest homenatge ha considerat que una bona manera de retre-li podia ser llegir allô que podriem dir que és el seu testament. Es un text breu i clar que es projecta sobre el present i el futur dels nostres pobles i del conjunt de la humanitat.

Sabadell. 21 de maig de 2020.

El darrer article de Julio Anguita, llegit a la plaça per Alícia Valencia:

DECÍA GRAMSCI

Julio Anguita, 6 de mayo de 2020 Antonio Gramsci (1891 – 1937), filósofo y dirigente del Partido Comunista Italiano decía que: "El viejo mundo se muere. El nuevo tarda en aparecer. Y en ese claroscuro surgen los monstruos". Las crisis de toda índole que la pandemia ha agravado, nos traen al presente las palabras del político sardo y, desde luego, nos obligan a reflexionar. El orden político – económico mundial representado por la civilización industrial en su desarrollo capitalista, nació por la confluencia de dos hechos: la revolución científico – técnica de finales del siglo XVIII y la democracia representativa como desarrollo alicorto de la Revolución Francesa, también de esa fecha. Esa génesis llevaba en sí misma el embrión de una contradicción agravada desde mediados del siglo XX; a saber, la incompatibilidad entre unos derechos predicables para toda la humanidad y la búsqueda de la ganancia personal como motor único del sistema. La agudización de este conflicto tiene dos fechas: 1948, Declaración de Derechos Humanos y 1972 con la publicación de Los límites al crecimiento. En este sentido y desde la experiencia de las últimas décadas puede afirmarse que el viejo mundo, en su versión del neoliberalismo globalizado, se está muriendo. El neoliberalismo globalizado se está muriendo y con él se van nuestros hábitos de consumo Pero hay muertes y muertes. Y desde luego que ningún ingenuo piense que el óbito es sereno cual llamita que se extingue lánguidamente. El conflicto, las tensiones, los horrores incluso, son el cortejo que acompaña al moribundo. Y porque, también con él, se van nuestros hábitos de consumo y de valores con los que la cotidianeidad nos ha impregnado. Solamente la pronta aparición del nuevo mundo (si aparece) podría acortar el sufrimiento. Pero no nos engañemos, el nuevo orden no vendrá cual Nacimiento de Venus del pintor Sandro Botticelli. Será -es- un parto con dolor, con ansiedades, contradicciones y también sufrimiento. Pensemos históricamente cuánto esfuerzo y cuánta lucha han costado el acceder, siquiera medianamente, a las conquistas democráticas y sociales que una parte de la humanidad todavía posee. Tampoco está asegurada la venida del nuevo mundo; entre otras cosas porque no viene si no se le trae. Y desde luego, a fin de no instalarse en una parusía laica, el mundo que se desea nace en el seno de este viejo, y está concretado en proyectos, plazos, programas y renuncias, aunque sean transitorios. La tarea es ardua, aunque tiene la subjetiva recompensa de dar sentido al existir. Se necesitan muchas parteras y muchos comadrones. Y además, una multitud de los viejos topos que describía Karl Marx. Volvamos a Gramsci y a las palabras con las que comienza este artículo. Es posible, y hasta probable, que no se vea o no se quiera ver el fin de una época a pesar de los datos y evidencias de cada día. También es posible y probable que el nuevo orden o la nueva sociedad, sean considerados quimeras, delirios y ensoñaciones aunque la Historia nos demuestre cuántos cambios positivos para el ser humano fueron antes considerados locuras y disparates. Pero lo que es evidente para nuestros ojos y oídos es que, en este claroscuro de España, estamos rodeados de monstruos. Julio Anguita Excoordinador general de IU Decía Gramsci