Joan Tafalla
Coneixem per una recensió de Christian Albertan publicada en el nº 374 (octubre-desembre de 2013) dels Annales historiques de la Révolution
française que la Voltaire fondation
ha publicat dos nous volums de les obres completes de Voltaire. La referencia
bibliogràfica d’aquest volums és la següent:
“James Hanrahan, Graham Gargett, et al.
(éd.), Œuvres complètes de Voltaire / Jean Dagen, René Démoris
etal. (éd.), Œuvres complètes de VoltaireTome 60c, Writings of
1766 (I), Oxford, éd. Voltaire Foundation, 2013, XXIII
+ 354 p. / Tome 76, Œuvres de 1774-1775,
Oxford, éd. Voltaire Foundation, 2013, XXII + 628 p.”.
Om pot trobar la recensió d’Albertan a la
següent adreça web: file:///Users/joantafallamonferrer/Downloads/AHRF_374_0203.pdf.
M’interessa especialment la posición de
Voltaire en recolçament a les mesures adoptades per Turgot en 1774 tot alliberant
el comerç dels cereals. Albertan en diu el següent: “Diversos escrits d’aquest
dos anys [ 1774-1775, nota jt] tenen relació amb l’actualitat: texts sobre la
mort de Louis XV, sobre els problemes econòmics del moment (finances, l’administració
del blat) o també sobre la possibilitat d’un retorn dels jesuïtes. El curt text
sobre la liberalització del comerç dels cereals es una bona il·lustració del
sosteniment que el sector filosòfic, i Voltaire en particular, aportà ales reformes
de Turgot. Le conte intitulat Finances denuncia amb ferocitat la
política financera de l’abbé Terray, que havia costat directament a Voltaire
200 000 lliures dels seus bens (5 % de la fortuna estimada de
l’autor !)”.
Vaig estudiar el debat sobre la llibertat de
comerç dels cereals en la meva tesi. Vaig intentar fer un recorregut pels texts
i discursos sobre aquest tema entre 1757 ( l’article sobre els cereals publicat
per Quesnay a l’Encyclopédie i l’aprovació per part de la Convenció Nacional
del decret establint el maximum dels preus dels productes de primera
necessitat, el 29 de setembre de 1793, a proposta de Jacques-Michel Coupé de
l’Oise[1]. En
aquest recorregut vaig analitzar les obres que em semblaven més interessants en
aquest dur debat. Un debat que realment em sembla d’una gran actualitat. Amb
sorpresa, tot analitzant els texts i els documents d’arxiu, vaig descobrir que
la Il·lustració no és pas un concepte unívoc com pensava prèviament. Vaig
descobrir que a França, com a mínim, hi han dues Il·lustracions.
D’una banda, la de la majoria dels
enciclopedistes i fisiòcrates, que son els que després de Thermidor imposaren
el seu model de llibertat en el comerç dels cereals. Son els mateixos que
recolzaren una concepció de la propietat agrària que trencava amb els usos i costums
de les comunitats camperoles. Aquest son els antecessors dels que, a principis
del segle XIX s’anomenarien liberals. I son, també, els antecedents dels que
avui fixen els preus dels aliments ( d’allò que els francesos anomenaven “les
subsistances”) en el mercat de futurs de Chicago i que, d’altra banda,
D’altra banda, hi havia la il·lustració
igualitària, que a mi m’agrada anomenar el republicanisme democràtic. Tots
ells, en la seva diversitat s’oposaren a l’avenç del capitalisme: Mably,
Rousseau, Robespierre, Saint-Just i el meu Coupé de l’Oise.
En aquest descobriment, vaig quedar ben
sorprès davant dos textos de Condorcet: Sur la liberté de circulation des
subsistances ( març de 1792) i Lettre d’un labourer de Picardie a M. N***, auteur
prohibitif à Paris[2]. Que poden ser considerats com a defenses de la
desregulació del mercat del cereals defensades per l’escola fisiòcrata i dutes
a Terme per Turgot.
M’havia passat per alt la participació de Voltaire
en aquest debat. A falta de poder consultar l’edició de les Obras completes de
Voltaire, editades curiosament a Oxford, m’acontento en aquest post a fer una
primera llista d’obres o escrits de Voltaire al respecte. Esta lluny de ser
completa i la deixo aquí amb l’idea de completar la recerca i de treballar més
endavant els textos. Són aquest:
· En l’article Agriculture del seu Dictionnaire philosophique, del volum 17 de les Oeuvres Complètes
de Voltaire, Paris, Garnier Frères, Libraires-Ëditeurs, 1878, pp. 80-89,
Voltaire defensa de forma clara les idees fisiòcrates. Enllaç a Internet:
http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k411333d/f3.image
· El conte Les finances, es troba el volum Contes-Satires-Odes- Stances de
l’edició Kehl, segona edició Paris, Baudoin frères, éditeurs, 1827, p. 90.
Enllaç a Internet:
http://books.google.es/books?id=PIlBAAAAcAAJ&pg=PA90&lpg=PA90&dq=Voltaire+conte+Finances&source=bl&ots=3XRApSqkk-&sig=5SOJzeum99dNmbuoUMAIw2Kpeak&hl=ca&sa=X&ei=aOwlU87yFKjP0AW5s4B4&ved=0CE4Q6AEwAw#v=onepage&q=Voltaire%20conte%20Finances&f=false
· En la correspondència hi ha
una lletra a M. Tabareau, a Lyon, octubre de 1768, Bruxelles- Impirmerie de Ode
et Wodon, 1829, p. 248-250. Enllaç a Internet: http://books.google.es/books?id=FrgP59vLLcMC&pg=PA78&lpg=PA78&dq=liberte+de+commerce+des+graina+lettres+de+voltaire&source=bl&ots=CCoobS6qP6&sig=7xonlRM6BpGN-OSPu3K2PV_LLGk&hl=ca&sa=X&ei=uPUlU96wM8eX1AXO6IDYDg&ved=0CGkQ6AEwBw#v=onepage&q=liberte%20de%20commerce%20des%20graina%20lettres%20de%20voltaire&f=false
(
Continuarà: Cal cercar més referències i treballar-les)
[1] JOAN
TAFALLA MONFERRER,
Un cura jacobino: Jacques-Michel Coupé de l'Oise
(1737-1809). Derecho natural, sentido común, ética y política en revolució. La
tesi es pot descarregar a: http://ddd.uab.cat/pub/tesis/2011/hdl_10803_107966/jtm1de1.pdf
[2] CONDORCET, Lettre d’un labourer de Picardie a M. N***,
auteur prohibitif à Paris, en Mélanges d’économie politique, Paris Chez
Guillaumin et Cie, Libraires, 1847, tomo 1, pp. 483-500. Se habrá adivinado que
« M*** » es Necker. La nota del editor afirma que la obra de Necker
vio la luz el día 3 de mayo de 1775: « … c’est à dire le jour même
qu’éclatait dans Paris, la sédition réprimée par Turgot et connue dans
l’histoire sous le nom de guerre des farines ».