Joan Tafalla
1. Informacions bibliogràfiques.
L’edició francesa de El Capital fou editada per Éditeurs Maurice Lachatre & Cie, 38, boulevard Sebastopol en fascicles entre agost de 1872 i maig de 1875. La traducció feta per Joseph Roy segons diu el llibre fou “entièrement revissée par l’auteur”, questionné que té la seva importància. L’editor afirma haver editat 10.000 exemplars. Maximilien Rubel ens diu: “Sobre els avatars d’aquest edició a partir d’algunes manipulacions del successor de Lachatre, A. Oriol, veure: A.V. Ouroieva, “Historia de la primera edició francesa del Capital de Marx”, a Historia de la formació i del desenvolupament del marxisme, Moscou, 1959, p.379-390 (en rús)”.[1]
D’aquesta edició en fascicles, existeix una edició facsímil a les Edicions Sociales de Paris, 1948.
El mateix any 1875 es va editar en forma de llibre. El PDF d’aquesta primera edició es pot baixar a Gallica.bnf: https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k1232830. Una transcripció a Wikisource: https://fr.wikisource.org/wiki/Le_Capital.
Maximilien Rubel publicà aquest edició del Capital en les seves Oeuvres, Économie I, Éditions Gallimard. Volume 164 de la "Bibliotèque de la Pléiade", Paris (1963). Però decidí de modificar l'ordre d'algunes parts.
Les darreres edicions d’aquesta primera traducció francesa les ha fet Champs/ Flammarion en dos toms ( Llibre primer Seccions I a IV i Llibre primer, seccions V a VII) amb prefaci de Louis Althusser, Paris, 1989 i 1993.
2. Qui era l’editor?
Maurice La Châtre (Issoudun,1814- Paris,1900) a qui escriu Marx la seva lletra de 18 de març de 1972 fou un editor socialista que entre d’altres coses edità els Misteris de Parisd’Eugène Sue, i n’ escrigué el prefaci.
Fou condemnat diverses vegades per les seves publicacions. Per exemple, la seva “Histoire des papes, rois, reines, empereurs à travers les siècles (1842-1857)” fou condemnada a la destrucció per una sentència judicial de 27 de gener de 1869.Altres edicions conegudes de Le Châtre: Nouveau dictionnaire universel 1865-1870, Dictionnaire universel, encyclopédie et panthéon littéraire illustré 1854-1856.Altres formes del nom Maurice de La Châtre o Maurice Lachâtre.
Retrat de Karl Marx publicat a la traducció francesa del Capital de 1875.
3. Què diu Marx el pròleg i en l’epíleg d’aquesta edició francesa?
En la carta que fa les funcions de pròleg, escrita el 18 de març de 1872, Marx dona la seva aprovació a la proposta de l’editor La Châtre de publicar el text en fascicles periòdics per que pensa que això facilitarà la seva difusió entre la classe obrera. Tot i això l’adverteix que el seu mètode d’anàlisi “... fa bastant difícil la lectura del primers capítols...” i tem que el públic francès “... no es descoratgi per no poder passar endavant des de bo començament”. I aquí afegeix una frase citada molts cops: “Per a la ciència no hi ha camí ral, només tenen probabilitat d’arribar als seus cims lluminosos aquells que no temen de cansar-se enfilant-se pels seu camins més escabrosos”. (p. 45).
Lletra de Marx a La Châtre, de 18 de mar´de 1872, publicada en facsímil en la traducció francesa de El Capital de 1875.
A l’epíleg, escrit tres anys comença felicitant Joseph Roy per la seva traducció però insinua que ha estat una traducció massa escrupolosa cosa que l’obligà a “... modificar la redacció per a fer-la més accessible al lector”. Canvis que va anar fent a mesura que li arribaven les traduccions de Roy i ell les corregia i ampliava per a que s’anessin publicant els fascicles “... han hagut de produir diferències d’estil”.
En fer aquesta feina a partir de la primera edició alemanya (1867), Marx afirma que havia afegit a la segona edició alemanya (1873) algunes d’aquestes correccions, tal com: “... simplificar alguns desenvolupaments, a completar-ne d’altres, a donar material històric o estadístic complementari, a afegir-hi observacions crítiques, etc. Siguin quines siguin les imperfeccions literàries d’aquesta edició francesa, té un valor científic independent de l’original, i haurà de ser consultada àdhuc per aquells lectors familiaritzats amb la llengua alemanya”.
Finalment Marx anuncia que reprodueix a continuació dels passatges de l’epíleg de la segona edició alemanya que “... tracten del desenvolupament de l’economia política a Alemanya i del mètode que s’ha aplicat en aquesta obra”. (p. 46).
4. La relació entre superestructura ideològica i estructura econòmica de la societat.
Efectivament, a continuació d’aquest epíleg Marx hi adjuntà uns extractes del pròleg de la segona edició que inclouen els paràgrafs en que parla sobre el desenvolupament de l’economia política a Alemanya, comparant-lo amb Anglaterra. Em sembla que aquests paràgrafs són una mostra de la forma en que Marx considerava la relació entre el desenvolupament del capitalisme i el desenvolupament d’aquesta disciplina. D’aquest paràgrafs es podria deduir quina era la forma en que Marx entenia les relacions entre superestructura ideològica i estructura econòmica de la societat? Per exemple:
“Hi mancava la terra fèrtil de l’economia política. S’importà d’Anglaterra i França com a mercaderia acabada, i els professors alemanys no passaren mai de ser-ne aprenents. L’expressió teòrica d’una realitat forastera es convertí, en llurs mans en una col·lecció de dogmes interpretats en el sentit del món petit-burgés que els envoltava, és a dir, mal interpretats...
Del 1848 ençà la producció capitalista s’ha desenvolupat ràpidament a Alemanya i avui ja ha tret la primera brotada de fraus i enganys. Però la sort ha continuat enemiga dels nostres especialistes com abans. Mentre pogueren estudiar economia política sense prejudicis, els faltaren les condicions econòmiques modernes en la realitat alemanya. I quan aquestes condicions nasqueren, això esdevingué en unes circumstàncies que ja no han permès més l’estudi sense prejudicis dins l’àmbit visual burgés” (pp. 36-37).
O:
“ A Alemanya, doncs, el mode de producció capitalista arribà al punt de maduresa quan el seu caràcter antagònic ja s’havia revelat sorollosament a França i a Anglaterra a través de lluites històriques, quan el proletariat alemany ja posseïa una consciència teòrica de classe molt més decidida que la burgesia alemanya. Així, quan aquí tot just semblava néixer la possibilitat d’una ciència burgesa de l’economia política, ja s’havia fet altre cop impossible...
L’evolució històrica peculiar de la societat alemanya excloïa, aquí també, qualsevol desenvolupament original de l’economia “burgesa”, però no de la seva crítica. En la mesura que aquesta crítica representa una classe, només por representar la classe que té per missió històrica el capgirament del mode de producció capitalista i, finalment, l’abolició de les classes, és a dir, el proletariat”. (pp. 38-39)
Deixant de banda la qüestió de la missió històrica del proletariat, que és tot un altre tema, en resulta una visió de les relacions entre les produccions culturals/ideològiques de la humanitat i la “base” econòmica de la societat, que dona el marxisme determinista.
5. Sobre el valor científic independent de l’edició de francesa de 1872-1875 respecte a les edicions d'Engels de 1883 i de 1890.
L’afirmació de Marx citada més amunt: “Siguin quines siguin les imperfeccions literàries d’aquesta edició francesa, té un valor científic independent de l’original, i haurà de ser consultada àdhuc per aquells lectors familiaritzats amb la llengua alemanya”, ha fet córrer alguns rius de tinta. Se’m plantegen alguns dubtes.
1. Primer de tot, s’ha de tenir en compte que en maig de 1875 les úniques versions del Capital publicades eren les dues versions alemanyes (1867 i 1873), mil ejemplares cadascuna d'elles i l’edició russa traduïda per Danielson (3.000 exemplars, 600 dels quals venuts en sis setmanes; Marx qualificà de magistral la traducció russa) i la propia traducció francesa. Podem deduir que els lectors alemanys de la segona edició o russos es perdien algun descobriment científic inclòs en la versió francesa? No al menys en l'edició alemanya. Sembla demostrat que Marx corregí el manuscrit de la segona edició alemanya, al mateix temps que corregia els fascicles de l'edició francesa. Em queda verificar l'assumpte de la versión russa.
2. En segon lloc, ens podem demanar si la versió del Capital que llegim habitualment inclou aquests canvis introduïts a la versió francesa de 1872-1875. La cosa podria tenir alguna importància tant a l’hora de conèixer el mètode de Marx o si ens estem perdent alguna cosa important. Determinar les diferències seria tasca d’interès entre ambdues versions. Jo no he pogut fer la comparació entre la versió francesa que he baixat de Gallica.bnf i la que jo llegeixo, és a dir la traducció de Jordi Moners feta a partir de l’edició alemanya de 1951 de Dietz Verlag. Aquesta edició alemanya prové, com diu Moners de: “Les obres completes de Marx i Engels han estat publicades en edició crítica i molt acurada per l’Institut Marx-Engels-Lenin de Moscou i reproduïdes fidelment a la República Democràtica Alemanya a les Marx-Engels Werke (Obres de Mars i Engels) per la Dietz Verlag de Berlin".
Qui si ha donat molta importància a les diferències entre les edicions alemanyes i la francesa és Kevin B. Anderson. En el capítol cinquè de la seva obra Marx a les antípodes, capítol titulat Dels Grundrisse al Capital: alguns temes multilineals [2], assenyala la importància d’aquesta edició francesa i les diferències entre aquesta edició francesa i l’edició de referència que és l’edició d’Engels de 1890. Tot fent un llistat de les edicions del Capital entre 1867 i 1890 Kevin Anderson diu:
“...
- 1890: quarta edició alemanya, amb algunes modificacions; edició de referència fins els nostres dies; preparada per a la publicació per Engels, qui ha tingut en compte al mateix temps l’edició anglesa (1886) i altres aspectes de l’edició francesa.
La decisió editorial més important d’Engels fou deixar de banda una gran quantitat de textos de l’edició francesa de 1872-1875, també en l’edició alemanya de 1890 que esdevingué l’edició de referència. I això malgrat que l’edició francesa fou la darrera que Marx va preparar personalment per a la publicació, i que va revisar i corregir la traducció de Joseph Roy. Aquí om hi pot trobar dissimulades diferències teòriques entre Marx i el seu amic Engels, que va preparar la tercera edició alemanya de 1883 i la quarta de 1890, totes dues aparegudes després de la mort de Marx. Aquestes edicions engelsianes, sobretot la de 1890, han servit de base a totes les edicions en llengua anglesa i en nombroses altres llengües”.
Mes endavant afegeix: “... Infeliçment l’edició standard d’avui en dia dona problemes, estan com està basada en la quarta edició alemanya de 1890 deguda a Engels. Per exemple, MEGA II/10, el text que s’assembla més a una edició variorumdel llibre I del Capital, comprèn un apèndix titulat: ‘llista de passatges del text de l’edició francesa que no estan inclosos en la tercera i quarta edició alemanyes” (MEGA II/10:732-783). Una gran part d’aquest passatges omesos per Engels de l’edició standard són importants y, com veurem més endavant, alguns concerneixen als temes del present estudi” (p. 265-266). El tema de l’estudi d’Anderson, ho recordo, és la qüestió de la unilinealitat o la multilinealitat del desenvolupament històric en l’obra de Marx.
En nota nº 18 a peu de plana (p. 266) Anderson ens informa que: “ Fins avui (2010). No existeix ninguna comparació entre l’edició francesa i l’edició alemanya que devem a Engels. A part de l’aparell de notes de les edicions MEGA “ mencionada més amunt, els treballs precedents insistint sobre la importància de l’edició francesa comprenen els apèndix de Dona Torr per a una edició del Capitalestablerta abans de la Segona Guerra mundial (Marx 1939), els anàlisis que proposa Dunayesvskaya del canvis que Marx aporta a l’edició francesa a Marxisme i llibertat ([1958], 1971) i a Rosa Luxemburg, Dones, alliberament i la filosofia de la revolució de Marx ([1982], 1991), les notes de Rubel per a el tom 1 de les Œuvres de Marx (1963-1994) i una breu intervenció de Christopher Arthur (1990). Per a més detalls sobre els passatges claus omesos per Engels, veure també els meus dos tractament precedents d’aquesta qüestió ( Anderson, The “Unknown” Marx’s Capital, vol 1: The French Edition of 1872-1875, 100 Years Later, Review of Radical Political Economics, vol. 15, nº 4, p. 71-80, 1983// On the MEGA and the French Edition of Capital, vol. 1: An Appreciation and a Critique, Beitrage zur Marx-Engels Forschung, Neue Folge, Argument Verlag, Berlin, p. 131-136,1997).
Properament traduiré el paràgrafs de llibre de Kevin Anderson sobre aquesta edició i sobre els problemes que les décisions editorials d'Engels tant l'any 1883 com 1890 susciten.
-->
[1]Maximilien Rubel, La première édition du Capital, dins Marx critique du marxisme, Paris, Petite Bibliothèque Payot, 2000. La primera edició del llibre és de 1974, el textLa première édition du Capitalporta com a data : 1968.
[2]Kevin B. Anderson, Marx aux antipodes. Nations, ethnicité e sociétés non occidentales, Paris, Syllepse 2015, pp. 239-298. En la versió anglesa es pot llegir a les planes 154-195 de Kevin B. Anderson,Marx at the margins, On nationalism, Ethnicity, and Non Western Societies,Chicago & London,The University of Chicago Press, 2010.
