Sobre un volum que recull alguns textos (1919-1921) del filòsof marxista, editat per Antonino Infranca.
 |
Il Manifesto, 16 d’abril de 2025
György Lukács encara és molt conegut mundialment com a filòsof marxista, estudiós de l'estètica, historiador i teòric de la literatura. Però també va ser un polític actiu, un revolucionari, almenys en dos moments fonamentals de la seva vida: sempre va ser un militant convençut, obligat per l' estalinisme a ocultar prudentment les seves opinions.
Els dos moments en què Lukács va exercir directament un paper polític de lideratge són els relacionats amb la seva participació en dos governs comunistes separats a Hongria: el 1919, quan es va convertir en comissari d'Educació (ministre) de la República dels Consells d'Hongria dirigida per Béla Kun, que va durar només entre març i finals de juliol d'aquell any. I el 1956, amb el govern de Nagy, de nou com a ministre d'Educació. Ambdues experiències van acabar molt malament. La República dels Consells de 1919 va fracassar i va ser envaïda per l'exèrcit contrarevolucionari romanès. El 1956 van ser els països del Pacte de Varsòvia els que van posar fi al primer experiment de socialisme democràtic liderat per Nagy.
Després del govern revolucionari de 1919, Lukács s'havia refugiat a Àustria, com exiliat polític. Un llibre publicat recentment (György Lukacs, Scritti rivoluzionari 1919-1921, a cura di Antonino Infranca, Edizioni Punto Rosso, pp. 176, euro 20) té el mèrit de proposar per primera vegada en italià els nombrosos escrits que van aparèixer als diaris hongaresos en els tres anys indicats en el títol, que són també aquells en què es van escriure la majoria dels assaigs que desembocaran a Història i consciència de classe, editat l’any 1923.
Aquest llibre testimonia com l'adhesió de Lukács al marxisme, durant la Primera Guerra Mundial, va tenir lloc sota la influència de Sorel primer i després de Luxemburg. En els escrits en qüestió, per tant, observem el lloc de Lukács en el context del "comunisme d'esquerres", així com la seva peculiar manera de tractar alguns temes teòrics i culturals que romandran en la seva carrera posterior. Pel que fa a aquest últim, Lukács afirma –com assenyala Infranca a la introducció– la necessitat que el proletariat s'apoderi de "la cultura en general, fins i tot la cultura burgesa". Des del punt de vista teòric, emergeixen les categories de totalitat i consciència de classe, que seran centrals en el llibre de 1923.
Pel que fa al primer aspecte, però, Lukács es va adherir al consellisme que caracteritzava el comunisme en aquells anys, i que va declinar ràpidament també a causa de la pèrdua de poder dels soviets i la seva substitució pel partit bolxevic a Rússia, després de la situació causada per la guerra civil. Lukács cita Pannekoek (el consellista holandès que es separaria de la Komintern l’any 1921) com a exemple positiu, de la mateixa manera que critica a Paul Levi, que havia deixat (o expulsat) per la "dreta" el Partit Comunista Alemany. La posició de Lukács és (a diferència de la de Gramsci i del mateix Lenin) decididament antiparlamentària: la seva crítica a la democràcia representativa es mantindrà fins al final dels seus dies (i s'hauria de revisar). El paper del partit adquireix cada vegada més importància, també un signe de la seva adhesió cada vegada més convençuda a les posicions de Lenin.
Un llarg assaig d'aquesta col·lecció –de setembre de 1920– està dedicat a Itàlia i a l'ocupació de fàbriques. Molts altres estan dedicats a Alemanya, o Anglaterra, així com a Hongria). Com la resta de la Komintern, el marxista hongarès creia que el nostre país estava madur per a una revolució, que només li faltava un partit revolucionari. El dramàtic error d'avaluació - del qual Bordiga va ser el principal culpable a Itàlia, que també va ser seguit per Gramsci- que està en la base del naixement del PCI com a partit minoritari i poc influent.
En definitiva, un llibre que, sens dubte, és útil per conèixer millor Lukács, fins i tot amb el difícil treball necessari per extreure els motius essencials més rellevants, depurant-los dels elements de la polèmica quotidiana.
Traducció de l'italià al català de Joan Tafalla
Fonts:
1. LUKÁCS. UNA MIA RECENSIONE SUL MANIFESTO DI OGG
2. GYÖRGY LUKÁCS SCRITTI RIVOLUZIONARI
