En la muerte de Irene Castells (1943-2019)

 Joan Tafalla 

El pasado miércoles 29 de mayo de 2019 murió a los 76 años Irene Castells Oliván, la gran historiadora que ha sido calificada con razón por Ricardo Robledo como la máxima experta en nuestro país sobre el liberalismo europeo, sobre la revolución francesa y sobre la revolución liberal en España. 

Irene Castells fue profesora de historia contemporánea de la UAB y miembro asociado del Instituto de Historia de la Revolución Francesa de la Universidad de Paris I – Sorbona.

Tuve la inmensa suerte de ser uno de sus doctorandos y a lo largo de nuestra relación pude apreciar la generosidad con la que compartía sus enormes conocimientos y la inmensa  paciencia y dedicación con que orientó mis investigaciones. Sin ella, como sin Joaquin Miras o sin Florence Gauthier mi pequeña obra sobre republicanismo no existiría. 
Pero este escrito no pretende hablar de mi relación con ella sino ser ante todo, un primer homenaje a su obra. Tiempo habrá para otras cuestiones.

Irene Castells no fue una historiadora mediática que, elaboró con una nutrida obra que intento relacionar a continuación. Extraigo la información del portal DIALNET.UNIRIOJA, también de aquellos libros y revistas de Irene que forman parte de mi biblioteca así como de diversas fuentes en internet. Seguramente, es una muestra incompleta, por lo tanto, agradeceré la corrección de errores o  insuficiencias así como cualquier información complementaria. Las obras se relacionan en orden cronológico inverso.

Un primer resumen de una obra inmensa

Artículos en revistas académicas.

Una traductora de Mably en el Cádiz de las Cortes: La marquesa de Astorga 
Elisa Martín-Valdepeñas Yagüe, Beatriz Sánchez Hita, Irene Castells Oliván, Elena Fernández García
Historia constitucional: Revista Electrónica de Historia Constitucional, ISSN-e 1576-4729, Nº. 10, 2009, pàg. 63-136

Las mujeres y el primer constitucionalismo español (1810-1823)
Irene Castells Oliván, Elena Fernández García
Historia constitucional: Revista Electrónica de Historia Constitucional, ISSN-e 1576-4729, Nº. 9, 2008, 163 pàg.

Napoleón y el mito del héroe romántico: Su proyección en España (1815-1831)
Jordi Roca Vernet, Irene Castells Oliván
Hispania Nova: Revista de historia contemporánea, ISSN-e 1138-7319, Nº. 4, 2004

La resistencia liberal contra el absolutismo fernandiano (1814-1833)
Irene Castells Oliván
Ayer, ISSN 1134-2277, ISSN-e 2255-5838, Nº 41, 2001(Exemplar dedicat a: Fernando VII. Su reinado y su imagen), pàg. 43-62

El hispanismo francés desde la historiografía española: ¿Francia, revolución; España, reacción?
Irene Castells Oliván
Ayer, ISSN 1134-2277, ISSN-e 2255-5838, Nº 31, 1998(Exemplar dedicat a: España: la mirada del otro), pàg. 43-58

Las Juntas y la Revolución liberal
 Irene Castells Oliván
 Spagna contemporanea, ISSN 1121-7480, Nº 13, 1998, pàg. 167-168



Liberalismo y revolución en la crisis del Antiguo Régimen: Francia y España Irene Castells Oliván, María Cruz Romeo MateoTrienio: Ilustración y liberalismo, ISSN 0212-4025, Nº 29, 1997, pàg. 27-47.

La rivoluzione liberale spagnola nel recente dibattito storiografico. Irene Castells Oliván Studi storici: rivista trimestrale dell'Istituto Gramsci, ISSN 0039-3037, Vol. 36, Nº. 1, 1995, pàg. 127-161. 

La Constitución gaditana de 1812 y su proyección en los movimientos liberales europeos del primer tercio del siglo XIXIrene Castells Oliván Trocadero: Revista de historia moderna y contemporanea, ISSN 0214-4212, Nº 1, 1989, pàg. 117-132.

Conspiraciones liberales durante la Ominosa década en el País Valenciano (1826-1831)Irene Castells Oliván Estudis D'Historia Contemporania del Pais Valencia, ISSN 0210-8704, Nº. 4, 1983, pàg. 67-98.       

Torrijos y Málaga. La última tentativa insurreccional de Torrijos y sus compañeros (1831)
Irene Castells Oliván,
Jábega, ISSN 0210-8496, Nº. 40, 1982(Ejemplar dedicado a: Torrijos y Málaga. La última tentativa insurreccional de Torrijos y sus compañeros (1831) / Irene Castells Oliván (aut.), pàg. 3-72.

Els rebomboris del pa de 1789 a Barcelona
Irene Castells Oliván
Recerques: Història, economia i cultura, ISSN 0210-380X, Nº 1, 1970(Ejemplar dedicado a: La formació de la Catalunya Moderna), pàg. 51-81



                        


Colaboraciones en obras colectivas


Heroínas para la patria, madres para la nación: mujeres en pie de guerra
Irene Castells Oliván, M. Gloria Espigado Tocino, María Cruz Romeo Mateo
Heroínas y patriotas: mujeres de 1808 / coord. per Irene Castells Oliván, M. Gloria Espigado Tocino, María Cruz Romeo Mateo, 2009, ISBN 978-84-376-2575-1, pàg. 15-56



El liberalismo insurreccional español (1815-1833)
Irene Castells Oliván
O liberalismo nos seus contextos: un estado da cuestión / Xosé Ramón Barreiro Fernández(aut.), 2008, ISBN 978-84-9750-919-0, pàg. 71-88



Después de la Revolución Francesa: el liberalismo en España y Francia (1823-1833)
Irene Castells Oliván
El primer liberalismo: España y Europa, una perspectiva comparada: Foro de debate. Valencia, 25 a 27 de octubre de 2001. / coord. per Emilio La Parra López, Germán Ramírez Aledón, 2003, ISBN 84-482-3565-2, pàg. 15-37



El liberalismo político: imaginar una nueva sociedad
Irene Castells Oliván, María Cruz Romeo Mateo
Orígenes del liberalismo : universidad, política, economía/ coord. per Ricardo Robledo Hernández, Irene Castells Oliván, María Cruz Romeo Mateo, 2003, ISBN 84-7800-671-0, pàg. 385-394



Espacios de poder durante la Revolución Liberal española: Las patrias de los liberales
María Cruz Romero Mateo, Irene Castells Oliván
La revolución liberal : (Congreso sobre la Revolución liberal española en su diversidad peninsular (e insular) y americana, Madrid, abril de 1999)/ coord. per Alberto Gil Novales, 2001, ISBN 84-7923-255-2, pàg. 373-390



La opinión liberal ante la invasión francesa: Cataluña, 1823
Irene Castells Oliván
Sociabilidad y liberalismo en la España del siglo XIX : homenaje al profesor Alberto Gil Novales/ coord. per Lluís Roura i Aulinas, Juan Francisco Fuentes Aragonés, 2001, ISBN 84-9743-017-4, pàg. 147-156.


José María Torrijos (1791-1831): conspirador romántico
Irene Castells Oliván
Liberales, agitadores y conspiradores : biografías heterodoxas del siglo XIX/ coord. per Isabel Burdiel, Manuel Pérez Ledesma, 2000, ISBN 84-239-6048-X, pàg. 73-98.



El liberal Gaspar de Jáuregui y el carlista José Ignacio de Uranga: Dos vidas paralelas y un destino común (1808-1844)
Arantxa Otaegui Arizmendi, Irene Castells Oliván
Profesor Nazario González : una historia abierta., 1998, ISBN 84-475-1951-1, pàg. 286-297.



La Revolución Francesa: Jacobinos y jacobinismo
Irene Castells Oliván
Revolución y democracia : el jacobinismo europeo, 1995, ISBN 84-7923-038-X, pàg. 1-40.



Pronunciamientos, Juntas y Bullangas: ideología y práctica política en la Revolución liberal. El caso español y catalán, Irene Castells Oliván y Anna Maria GAría Rovira, en El Jacobinisem, Reacció y revolució a Catalunya y Espanya, 1789-1837, Departament d’Història Moderna y Contemporània de l’UAb/ Institut Francès de Barcelona, 1990, pàg. 351-363.

Libros


Atlas Histórico de la Revolución francesa, Irene Castells Oliván
y Joan Tafalla Síntesis, 2011, ISBN 978-84-975677-8-7

La Revolución Francesa
Antonio Vilademunt, Irene Castells Oliván,
Las Rozas (Madrid) : Dastin Export, 2004. ISBN 84-96249-87-5


Crisis del antiguo régimen y revolución liberal en España (1789-1845)
Irene Castells Oliván, Antoni Moliner i Prada
Ariel, 2000. ISBN 84-344-2856-3


La revolución francesa (1789-1799)
Irene Castells Oliván,
Síntesis, 1997. ISBN 84-7738-466-5


La utopía insurrecional del liberalismo: Torrijos y las conspiraciones liberales de la década ominosa
Irene Castells Oliván; Josep Fontana Lázaro(pr.)
Barcelona : Crítica, D.L. 1989. ISBN 84-7423-415-8


Africa negra de 1800 a nuestros días
Catherine Coquery-Vidrovitch, Henri Moniot, Irene Castells Oliván, Joana Masgrau
Barcelona [etc. : Labor, 1976. ISBN 84-335-9357-9


Tesis


La utopia insurreccional: las conspiraciones liberales en el sur de España durante la ominosa decada (1823-1831)
Irene Castells Oliván
Tesi doctoral dirigida per Josep Fontana Lázaro(dir. tes.). Universitat Autònoma de Barcelona(1981). 

                        


Tesis dirigidas


Un cura jacobino: Jacques-Michel Coupé (1737-1809). Derecho natural, sentido común, ética y política en revolución
Joan Tafalla Monferrer
Tesi doctoral dirigida per Irene Castells Oliván (dir. tes.), Florence Gauthier(dir. tes.). Universitat Autònoma de Barcelona(2012).    

Las mujeres en los inicios de la revolución liberal española (1808-1823)
Elena Fernández García
Tesis doctoral dirigida per Irene Castells Oliván (dir. tes.). Universitat Autònoma de Barcelona(2007). 

La milicia nacional local en Barcelona durante el trienio liberal (1820-  1823)
Francisco Dueñas García
Tesis doctoral dirigida por Irene Castells Oliván (dir. tes.). Universitat Autònoma de Barcelona(1997). 

                            

Coordinaciónde Obras colectivas

Heroínas y patriotas: mujeres de 1808
coord. por Irene Castells Oliván, M. Gloria Espigado Tocino, María Cruz Romeo Mateo
Cátedra, 2009. ISBN 978-84-376-2575-1


Orígenes del liberalismo : universidad, política, economía
coord. por Ricardo Robledo Hernández, Irene Castells Oliván, María Cruz Romeo Mateo
Universidad de Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca : Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura, 2003. ISBN 84-7800-671-0.
Junto a Ricardo Robledo y María Cruz Romeo fue organizadora del congreso internacional "Orígenes del liberalismo" en Salamanca (2002). Que dio origen a esta publicación.

Revolución y democracia. El jacobinismo europeo, Irene Castells Oliván y Llís Roura i Aulinas (Eds.), Ediciones del Orto, Madrid, 1995.

***

En resumen, una obra inmensa cuya lectura debería ser de obligada para cualquiera que quiera conocer los elementos fundamentales del republicanismo, de la democracia y del liberalismo.

Por mi parte, con mayor serenidad intentaré resumir en otras entregas sucesivas en este mismo blog algunas de sus obras. 

-->

“La tragèdia de Peterloo”, una peli que cal veure.

Joan Tafalla

Ahir diumenge vaig anar a veure Peterloo [1] la pel·lícula de Mike Leigh. La Mercedes i jo vàrem haver de baixar a Barcelona al cinema Verdi donat que cap cinema del Vallès la projecta. Vuit persones a la sala. Probablement la pel·lícula duri al cine allò que dura un caramel a la porta d’un col·legi. 

Aquesta nota urgent publicada en un humil i marginal blog dedicat a temes d’història no deixa de ser un missatge introduït en una ampolla i llançat al mar: gent d’esquerres, aneu a veure-la! Si us plau, aneu-hi si més no per a recolzar pel·lícules importants com aquesta o com la gran pel·lícula sobre la revolució francesa que també ha passat gairebé desapercebuda fa uns dos mesos: El rei i el seu poble.

Sens dubte, que Peterloo hagi estat finançada per Amazon i per la Loteria Nacional del Regne Unit és una d’aquelles contradiccions que ens ofereix la vida real. Com en el cas del sufragi universal i de tantes altres coses es tracta d’un exemple més de la capacitat del capitalisme per a empassar-ho tot. O gairebé. Però no importa! Aneu-la a veure abans de que la treguin de l’única pantalla on es projecta: el cinema Verdi de Barcelona. 

Jo no entenc de cinema, Tampoc entenc de vi. Encara que ambdues coses m’agraden molt. Amb les pelis i amb el vi em passa el mateix: m’agraden o no m’agraden. I aquesta m’ha agradat. Espero que també els agradi als meus amics cinèfils. Ja sé que tenen el morro molt més fi que jo i que segur que li trobaran molts defectes. Sigui quina sigui la opinió dels entesos no importa: a mi m’ha agradat.

Mike Leigh: un cineasta que estima el poble treballador

Sense saber gaires coses sobre el procés de producció de la peli, s’adverteix l’esforç del director Mike Leigh per a reproduir el context social i cultural del moment. En els títols de crèdit hi apareix una assessora històrica quin nom no aconsegueixo recordar. Però a qui hagi llegit Georg Rudé, [2] Eric Hobsbawm [3] o E.P. Thompson [4] l’esforç de reconstrucció històrica minuciosa, detallista a l’extrem fins i tot jo diria que amorosa resulta evident. La manera acurada amb que es reprodueix la roba, el llenguatge dels de baix, la retòrica dels discursos tant dels líders radicals con dels reaccionaris, el caràcter dels personatges, la por ( el terror) dels poderosos a la difusió de les idees del jacobinisme i més en general, de la revolució francesa... Tot plegat mostra un immens esforç de documentació i de fidelitat al poble anglès “nascut lliure” com deien els obrers de l’època. En definitiva, una peli que ens acosta a tot allò que la historiografia marxista britànica ens ha ensenyat. 

Henry Hunt el presumptuós “orador del poble”, imatge a la peli.

Henry Hunt el presumptuós “orador del poble”, imatge d'època.

Els retrats dels principals personatges sembla fruit també d’una acurada i detinguda documentació. Lord Liverpool; el decadent príncep regent que aviat serà el rei Jordi IV; Henry Hunt el presumptuós “orador del poble”, els jutges condemnant sense cap tipus d’humanitat a pobríssims treballadors forçats a petits delictes contra la sacrosanta propietat a ser assotats o al desterrament a Austràlia àdhuc a la forca; els reaccionaris magistrats de Manchester que, malgrat els consells de moderació del ministre de l’interior propicien la repressió brutal sobre una manifestació festiva, obrera, popular i pacífica com la de la plaça Saint’s Peter de Manchester un 16 d’agost de 1819. Tots ells son retratats amb una fidelitat extrema al vestit, a la seva retòrica, àdhuc a la gestualitat. Els interiors de les fàbriques, dels mercats populars i dels habitatges de la família obrera protagonista reflecteixen coses que hem llegit en Engels. [5] 

La seqüencia de la concentració a la plaça Saint Peter’s i de la massacre posterior guarden també una gran fidelitat a les pintures de l’època. Tot plegat amb una fotografia quina llum tracta de reproduir el clima de les pintures de l’època. És a dir l’aire que respiraven els protagonistes.

La massacre de Peterloo, imatge d' època

La classe obrera i les dones, protagonistes principals 

Una característica essencial de la pel·lícula és que malgrat l’espai dedicat als discursos i als debats de les classes dominants i també dels oradors i periodistes radicals el director i guionista ens mostra la classe obrera i les dones com a protagonistes centrals en el moviment radical i democràtic del moment. De fet aquesta característica també és quelcom comú a la ja mencionada més amunt El rei i el seu poble. 

Mike Leigh aconsegueix relatar-nos aquest protagonisme a partir d’una família d’un teixidor, de la seva dona i dels seus fills i nets que pateixen els efectes brutals de la llei dels cereals ( Corn Law) establerta el 1815, després de la victòria de Waterloo, sobre el seu poder adquisitiu i, àdhuc sobre la seva pròpia existència. Però aquesta família no es mou solament sota els efectes de la necessitat econòmica sinó que es polititza tot reclamant el sufragi universal a partir d’aquella concepció del món que Thompson anomenà “economia moral de la multitud”. Una concepció del món on es barregen els rudiments del dret natural provinents de la memòria popular de la Bill of Rightsde 1689 (Declaració dels Drets de 1868) que fa que els anglesos es considerin a si mateixos “nascut lliures”, també la teologia política de l’església metodista i de la influència de la revolució francesa ( el lema: “la llibertat o la mort”,  els barrets frigis al capdamunt de les piques que abunden en la concentració de la plaça Saint Peter’s serien alguns dels molts símptomes d’aquesta influència). Tot plegat, una cultura material de vida, un  humus, un terreny fèrtil on la llavor de la retòrica dels reformadors arrelava amb facilitat.

En resum aneu-la a veure. Paga la pena! 

Sabadell, 13 de maig de 2019

---

[1]El títol de la peli en espanyol és“La tragedia de Peterloo”. 

[2]George Rudé, La multitud en la historia, Los disturbios Populares en Francia e Inglaterra 1730-1848, Madrid, Siglo XXI de España Editores, SA, 1989. Primera edició en anglès:1964.  També: Protesta popular y revolución en el siglo XVIII, Barcelona, Ariel Historia, 1978. Primera edició en anglès:1970.

[3]Eric Hobsbawm, La era de la revolución, 1789-1848. Barcelona, Editorial Crítica, 1997. Primera edició en anglès:1962.

[4]E.P. Thompson, La formación de la clase obrera en Inglaterra, prólogo de Josep Fontana, Barcelona, Editorial Crítica, 1989. Primera edició en anglès:1963.

[5]Friedrich Engels, La situación de la clase obrera en Inglaterra, traducción de León Mames, in Obras de Marx i Engels, OME/6, edición dirigida por Manuel Sacristán Luzón, Barcelona, Buenos Aires, México d.f., Grupo Editorial Critica, 1978.