Joan Tafalla
Ahir diumenge vaig anar a veure Peterloo [1] la pel·lícula de Mike Leigh. La Mercedes i jo vàrem haver de baixar a Barcelona al cinema Verdi donat que cap cinema del Vallès la projecta. Vuit persones a la sala. Probablement la pel·lícula duri al cine allò que dura un caramel a la porta d’un col·legi.
Aquesta nota urgent publicada en un humil i marginal blog dedicat a temes d’història no deixa de ser un missatge introduït en una ampolla i llançat al mar: gent d’esquerres, aneu a veure-la! Si us plau, aneu-hi si més no per a recolzar pel·lícules importants com aquesta o com la gran pel·lícula sobre la revolució francesa que també ha passat gairebé desapercebuda fa uns dos mesos: El rei i el seu poble.
Sens dubte, que Peterloo hagi estat finançada per Amazon i per la Loteria Nacional del Regne Unit és una d’aquelles contradiccions que ens ofereix la vida real. Com en el cas del sufragi universal i de tantes altres coses es tracta d’un exemple més de la capacitat del capitalisme per a empassar-ho tot. O gairebé. Però no importa! Aneu-la a veure abans de que la treguin de l’única pantalla on es projecta: el cinema Verdi de Barcelona.
Jo no entenc de cinema, Tampoc entenc de vi. Encara que ambdues coses m’agraden molt. Amb les pelis i amb el vi em passa el mateix: m’agraden o no m’agraden. I aquesta m’ha agradat. Espero que també els agradi als meus amics cinèfils. Ja sé que tenen el morro molt més fi que jo i que segur que li trobaran molts defectes. Sigui quina sigui la opinió dels entesos no importa: a mi m’ha agradat.
Mike Leigh: un cineasta que estima el poble treballador
Sense saber gaires coses sobre el procés de producció de la peli, s’adverteix l’esforç del director Mike Leigh per a reproduir el context social i cultural del moment. En els títols de crèdit hi apareix una assessora històrica quin nom no aconsegueixo recordar. Però a qui hagi llegit Georg Rudé, [2] Eric Hobsbawm [3] o E.P. Thompson [4] l’esforç de reconstrucció històrica minuciosa, detallista a l’extrem fins i tot jo diria que amorosa resulta evident. La manera acurada amb que es reprodueix la roba, el llenguatge dels de baix, la retòrica dels discursos tant dels líders radicals con dels reaccionaris, el caràcter dels personatges, la por ( el terror) dels poderosos a la difusió de les idees del jacobinisme i més en general, de la revolució francesa... Tot plegat mostra un immens esforç de documentació i de fidelitat al poble anglès “nascut lliure” com deien els obrers de l’època. En definitiva, una peli que ens acosta a tot allò que la historiografia marxista britànica ens ha ensenyat.
Henry Hunt el presumptuós “orador del poble”, imatge a la peli.
Henry Hunt el presumptuós “orador del poble”, imatge d'època.
Els retrats dels principals personatges sembla fruit també d’una acurada i detinguda documentació. Lord Liverpool; el decadent príncep regent que aviat serà el rei Jordi IV; Henry Hunt el presumptuós “orador del poble”, els jutges condemnant sense cap tipus d’humanitat a pobríssims treballadors forçats a petits delictes contra la sacrosanta propietat a ser assotats o al desterrament a Austràlia àdhuc a la forca; els reaccionaris magistrats de Manchester que, malgrat els consells de moderació del ministre de l’interior propicien la repressió brutal sobre una manifestació festiva, obrera, popular i pacífica com la de la plaça Saint’s Peter de Manchester un 16 d’agost de 1819. Tots ells son retratats amb una fidelitat extrema al vestit, a la seva retòrica, àdhuc a la gestualitat. Els interiors de les fàbriques, dels mercats populars i dels habitatges de la família obrera protagonista reflecteixen coses que hem llegit en Engels. [5]
La seqüencia de la concentració a la plaça Saint Peter’s i de la massacre posterior guarden també una gran fidelitat a les pintures de l’època. Tot plegat amb una fotografia quina llum tracta de reproduir el clima de les pintures de l’època. És a dir l’aire que respiraven els protagonistes.
La massacre de Peterloo, imatge d' època
La classe obrera i les dones, protagonistes principals
Una característica essencial de la pel·lícula és que malgrat l’espai dedicat als discursos i als debats de les classes dominants i també dels oradors i periodistes radicals el director i guionista ens mostra la classe obrera i les dones com a protagonistes centrals en el moviment radical i democràtic del moment. De fet aquesta característica també és quelcom comú a la ja mencionada més amunt El rei i el seu poble.
Mike Leigh aconsegueix relatar-nos aquest protagonisme a partir d’una família d’un teixidor, de la seva dona i dels seus fills i nets que pateixen els efectes brutals de la llei dels cereals ( Corn Law) establerta el 1815, després de la victòria de Waterloo, sobre el seu poder adquisitiu i, àdhuc sobre la seva pròpia existència. Però aquesta família no es mou solament sota els efectes de la necessitat econòmica sinó que es polititza tot reclamant el sufragi universal a partir d’aquella concepció del món que Thompson anomenà “economia moral de la multitud”. Una concepció del món on es barregen els rudiments del dret natural provinents de la memòria popular de la Bill of Rightsde 1689 (Declaració dels Drets de 1868) que fa que els anglesos es considerin a si mateixos “nascut lliures”, també la teologia política de l’església metodista i de la influència de la revolució francesa ( el lema: “la llibertat o la mort”, els barrets frigis al capdamunt de les piques que abunden en la concentració de la plaça Saint Peter’s serien alguns dels molts símptomes d’aquesta influència). Tot plegat, una cultura material de vida, un humus, un terreny fèrtil on la llavor de la retòrica dels reformadors arrelava amb facilitat.
En resum aneu-la a veure. Paga la pena!
Sabadell, 13 de maig de 2019
[2]George Rudé, La multitud en la historia, Los disturbios Populares en Francia e Inglaterra 1730-1848, Madrid, Siglo XXI de España Editores, SA, 1989. Primera edició en anglès:1964. També: Protesta popular y revolución en el siglo XVIII, Barcelona, Ariel Historia, 1978. Primera edició en anglès:1970.
[3]Eric Hobsbawm, La era de la revolución, 1789-1848. Barcelona, Editorial Crítica, 1997. Primera edició en anglès:1962.
[4]E.P. Thompson, La formación de la clase obrera en Inglaterra, prólogo de Josep Fontana, Barcelona, Editorial Crítica, 1989. Primera edició en anglès:1963.
[5]Friedrich Engels, La situación de la clase obrera en Inglaterra, traducción de León Mames, in Obras de Marx i Engels, OME/6, edición dirigida por Manuel Sacristán Luzón, Barcelona, Buenos Aires, México d.f., Grupo Editorial Critica, 1978.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada