Pàgines

dimecres, 15 d’abril del 2009

A propósito del libro Encyclopédie, de Philip Blom


Pep Traverso
Me gustaría recomendar la lectura de Encyclopédie, el libro de Philipp Blom editado por Anagrama. Se trata del mundo apasionante de l’Encyclopédie francesa, de una aventura intelectual, política y humana que llegó a tener trabajando para sus páginas a más de mil personas y a una extensísima nómina de libreros, editores, escritores, artistas, grabadores, impresores, dibujantes… L’Encyclopédie fue uno de los polos de lucha política y de ideas más importante de la Francia pre-revolucionaria. Una aventura que fue más allá, mucho más allá de la redacción de un diccionario enciclopédico y que Blom relata de forma deliciosa.
La primera línea de intelectuales que participaron en su redacción es impresionante; D. Diderot, Ch. de Jaucourt, D’Alambert, J. J. Rousseau, Grimm, D’Holbach, Voltaire…pero es que tras ellos se despliega una segunda (y desconocida) lista de doctores, físicos, cirujanos, botánicos, naturalistas, físicos…y a continuación todo el mundo (inmenso) del artesanado y la manufactura que se vio reflejado en los volúmenes de láminas (¡¡unas 2.500!!)
Blom afirma que los grabados de l’Encyclopédie reflejaban distorsionadamente el mundo artesanal, que en las planchas, los talleres aparecían pulcros, ordenados, (“cartesianos”, nos dice) cuando en la realidad no eran nada de eso en absoluto:
“…el espacio era escaso en el densamente habitado Faubourg Saint Antoine, donde la mayoría de los impresores (los legales, al menos) ejercían su oficio, de forma que las prensas y las personas que trabajaban en ellas estaban apiñadas y se veían obligadas a trabajar en condiciones tan infernales que los propios profesionales se veían a sí mismos como una ruda hermandad secreta, una sociedad con sus propias reglas y leyes.”(p.333)

No es el tema central del libro pero sí que aparece como una cuestión interesantísima la de las relaciones que los enciclopedistas tuvieron con el mundo del trabajo y la del enciclopedismo en general con el posterior movimiento revolucionario; quizás sea en estos aspectos donde el libro muestra claras limitaciones. Seguramente los colaboradores de l’Encyclopédie no visitaron tantos talleres como afirmaban pero me cuesta creer que alguien tan enganchado al terreno como Diderot no se hubiera impregnado de alguna manera de ese “submundo” emergente y tan cargado de significaciones.
Son sus propias palabras: “Recuerdo a un artista al que, después de haberle explicado exactamente lo que quería saber acerca de su oficio (o eso pensaba yo), me trajo, en lugar de la solicitada página de texto manuscrito y media hoja de ilustración sobre la técnica de empapelado mural, diez o doce láminas con gran cantidad de dibujos y tres gruesos fajos de folios, suficientes para llenar uno o dos volúmenes.”(p. 326)

El nombre propio que recorre todo el libro como protagonista es, sin duda, el de Denis Diderot; y a medida que uno se va acercando a él, se nos desvela como el más valioso de todos ellos; frente a los desplantes de D’Alambert, la lejanía de Voltaire y las manías de Rousseau, Diderot aguantó el tipo ante los constantes problemas a que se vio sometida la redacción del diccionario, rechazó tanto el abandono del proyecto como su expatriación y buscó una tercera posición nada grandilocuente pero tenaz y, a la larga, eficaz.
Su obra es mal conocida y poco traducida entre nosotros; se trata de un escritor ágil y profundo a la vez; brillante, de aquellos que “donde menos te lo esperas, hace saltar la liebre”; así, en cualquier carta “intranscendente” de amor a su querida Sophie, allí, de pronto, aparece un diamante, por ejemplo, una definición de la experiencia humana de hondo calado; obligando al lector a una atención máxima, hable de lo que hable.
El cómo se planteaba su trabajo queda reflejado en un par de citas sacadas de la Encyclopédie; “el filósofo no actúa guiado por sus pasiones, sino después de reflexionar; viaja en la noche, pero lo precede una antorcha” y en ese vagar de noche “sólo tengo una luz para guiarme. Aparece un extraño y me dice:”Amigo…, deberías extinguir tu luz para encontrar el camino con más claridad.” Este extraño es un teólogo.” (p.117)

dijous, 19 de març del 2009

La independència d’ Haití



Cronologia.

 

Data

França

Haití

Resta del Carib

1635

 

 

Lluís XIII ocupa Guadalupe i la Martinica

1697

 

Espanya abandona la part oest de Santo Domingo, que és ocupada per França. Hi ha 5000 esclaus

 

1685

“Codi Negre” de Colbert

 

 

1715

 

El nombre d’esclaus ascendeix a 15000

 

1789

Estat generals

Cahiers de Doléances

Jurament del Jeu de Paume.

Agost: la Grande Peur.

4 agost abolició del feudalisme.

26 agost Declaració dels Drets de l’Home i del ciutadà

Setembre Cahier de Doléances de la Société des citoyens de Couleur

22 octubre Raimond i Ogé reclamen els drets pels ciutadans de color a l’Assemblea Cosntituent.

28 de novembre. Crida del club Massiac a l’Assemblea pel manteniment de la tracta d’esclaus.

El nombre d’esclaus ascendeix a 450.000. La població lliure era de 70.000 persones.

6 diputats representen els colons blancs de Saint-Domingue als E.G.

Creació d’assemblees colonials reservades als blancs

Novembre- Assassinat de Ferrand de Baudière per ajudar els mulats a redactar la seves reivindicacions.

 

1790

11 de gener. Crida de la Societat dels Amics dels Negres a l’assemblea contra la tracta.

2 de mars. Comissió per a fer un rapport sobre la situació de les colònies.

L’assemblea general de Saint-Domingue, prohibeix els homes de color de sortir de la seva parròquia.

Octubre. Ogé i d’altres mulats organitzen la resistència, exiliats a la part espanyola, son lliurats pels espanyols als francesos.

 

1791

11 a 15 de maig debat en l’assemblea constituent sobre les colònies.

13 de maig constitucionalització de l’esclavatge a les colònies.

15 de maig. Igualtat entre blancs i lliures de color.

21 de juny fuita de Varennes.

Juliol afusellada del camp de Mart.

Barnave fa revisar el decret de 15 de maig.

28 de setembre. L’Assemblea Constituent decreta l’abolició de l’esclavatge en territori de França.

Octubre elecció per sufragi censitari de l’Assemblea Legislativa.

25 febrer. Tortura i mort d’Ogé i dels seus companys a Le Cap Français

 

 

 

14 d’agost. Reunió dels esclaus a Bois Caïman.

22 i 23 d’agost  insurrecció dels esclaus al Nord, dirigida per Boukman.

Diversos exèrcits negres : Biassou, Belair…

La resposta es la repressió

 

1792

4 d’abril decret que reconeix els drets de tots els lliures de color.

25 juliol. Sonthonax i Polverel nomenats comisaris s’embarquen cap a el Cap Francés.

10 agost caiguda de la monarquia

Setembre elecció de la Convenció nacional. Majoria girondina.

 

 

 

 

 

Setembre.- Arriben a el Cap, Sonthonax i Polverel amb l’encàrrec d’ aplicar el decret del 4 d’abril.

 

1793

1 de febrer declaració de guerra a Anglaterra.

7 de mars declaració de guerra a Espanya.

 

1 de juny. Nova revolució. Comença el domini de la Muntanya.

4 de juny la Societat dels ciutadans de color rebuda per la Convenció on demana l’abolició de l’esclavatge.

24 de juny. Nova constitució que prohibeix l’esclavatge.

Els esclavistes negocien una intervenció anglesa per a evitar l’abolició de l’esclavatge.

Maig. Galbaud, nou comissari girondí desembarca a Le Cap e inicia la guerra contra Sonthonax i Polverel.

Els esclaus entren a Le Cap i esclafen Galbaud.

Fugida de 10.000 blancs

24 d’Agost la comuna de Le Cap  vota l’ Abolició de l’esclavatge

29 d’agost. Sonthonax publica la declaració dels drets i l’abolició de l’esclavatge.

23 de setembre elecció d’una diputació per a informar la convenció d’aquest abolició. Diputació tricolor: dos blancs, dos mestissos, dos negres.

El mateix dia la flota anglesa desembarca al Nord i al sud, cridada pels esclavistes. Els espanyols ataquen des de l’Est.

La diputació marxa cap a França

31 d’octubre:- reglament de la terra

 

1794

3 de febrer. La diputació de Saint-Domingue es rebuda i reconeguda per la Convenció. Belley, Dufay, Mills.

4 de febrer / 16 pluviôse an II Abolició de l’esclavatge per la Convenció Nacional no només a Saint Domingue si no a totes les colònies franceses.

12 d’abril. La Convenció envia una expedició per a dur el decret d’abolició a les Illes del Vent i a Guyana

27 juliol/ 9 Thermidor. Caiguda de la Convenció montagnarde. Fi de la política d’aliança entre els pobles.

Primavera. Laveaux nou gobernador. Toussaint-Louverture  abandona els espanyols i es passa al camp republicà. Nomenat general.

Guerra contre britànics i espanyols.

 

6 de maig. Toussaint derrota els espanyols.

Juny Polverel i Sonthonax tornen a França.

El partit esclavista lliura Guadalupe, Santa Lucia i la Martinica als anglesos.

 

 

4 de juny Victor Hugues i Chrétien desembarquen a Gaudalupe i proclamen la llibertat general.

Guadalupe y Guyana s’alliberen en juny i proclamen l’abolició de l’esclavatge.

Formació d’un exercit guadalupà que serà la garantia de la llibertat.

1795

22 agost Constitució de l’any III.

 

Tracta de Bâle que donava la part espanyola de Santo Domingo a França.

 

Juny, insurrectes i snas-culottes aconsegueixen alliberar l’illa i creen una nova economia.

A Granada esclata una insurrecció d’esclaus que junt als sans-culottes arribats de França i al republicans de la illa acaben prenent el control de la illa, excepte la capital, el mes de novembre.

A Saint Vicent, Duvaly cap de la nació galifuna “els caribs negres” es nomenat oficial de l’exercit de la república.

1796

 

Laveaux torna a França. Louverture aconsegueix una independencia gairebé total

Gener. Duvaly venç els anglesos.

Sant-Lucía, Granada i saint Vicent tornen a mans dels anglesos i es torna a proclamar l’esclavatge.

1797

El Directori envia Rochambeau  a Saint Domingue.

 

 

1798

El govern francés tracta de reprendre el control sobre Saint-Domingue. Hedouville

Maig. Toussaint derrota els anglesos.

El govern britànic negocia Louverture la fi de les hostilitats.

Un exèrcit enviat per França, dirigit per Hedouville es rebutjar per la població.

Rigaud en el sud , dirigint un exercit de mestissos esclavistes s’enfronta als negres i per tant a Toussaint.

 

1799

9 de novembre. Cop d’estat de Bonaparte. Anunci de lleis especials per a les colònies

 

 

1800

 

Toussaint guanya la guerra a Rigaud i unifica tota la illa de Saint-Domingue.

 

1801

 

Juliol Constitució d’Haiti.

Toussaint president perpetu. Prohició de l’esclavatge. Intent d’indepedència- associada a França.

Militarització de la societat tot preparant-se per a l’expedició de Napoleo.

 

1802

20 de maig. Napoleó restableix la tracta i l’esclavatge i envia Leclerc a Saint Domingue.

Expedició Leclerc  (35.000 homes) per a reprendre Saint-Domingue com a colònia de França i per a restablir l’esclavisme.

Derrota de Leclerc.

7 de juny. Louverture abdica i es fet presoner.

Leclerc mor de febre groga com el conjunt del seu exèrcit.

El poble obligà els seus generals a reobrir la guerra

Richepanche conquereix Guadalupe en maig

1803

Napoleó envia Rochambeau

Expedió Rochambeau amb d’altres 35.000 soldats.

7 de juny. Mort de Toussaint a Fort de Joux ( França) on restava presoner.

Guerra d’independència iniciada pel poble i menada després per Dessalines.

Novembre. Capitulació de Rochambeau. Una de les mes gran derrotes de Napoleó, no mencionada a la història.

 

1804

 

1 de gener de 1804. Declaració de la independencia de la república d’Haití Patria de tots els africans del nou món i de llurs descendents.

 

1802-1848

 

 

Diverses revoltes d’esclaus a les colònies franceses.

1807

 

 

Prohibició de tracta d’esclaus per part d’Anglaterra.

1815

 

Haiti ajuda Simón Bolivar amb l’esperança que fundaria les independències sobre l’abolició de l’esclavatge.

 

1824

França reconeix l’existència d’haiti a canvi del pagament d’indemnitzacions als antics plantadors esclavistes.

 

 

1838

 

 

Abolició de l’esclavatge a Anglaterra

1848

Febrer. Revolució democràtica a França

27 d’abril. Decret d’abolició de l’esclavatge

 

 

1880-1886

 

 

Abolició de l’ esclavatge a Cuba

1888

 

 

Abolició de l’esclavatge al Brasil.

 

 

 

 

 

La independència d’ Haití.


Bibliografía

 

BENOT, Yves, La révolution française et la fin des colonies, Paris. Éditions La Découverte/textes à l’appui, 1988 i 2004. 272 i 281 planes respectivament.

 CESAIRE, Aimé, Toussaint Louverture. La révolution française et le problème colonial. Paris, Présence Africaine, 1981. 347 planes.

 CESAIRE, Aimé, Discours sur le colonialisme, suivi de Discours sur la Négritude, Paris, Présence Africaine, 2004. Primera edició, 1956, 92 planes.

 DEGACHI, SOUAD, Barnave, rapporteur du Comité des Colonies (1789-1791). Révolution Française.net Editions. Septembre 2007. Descarregable sencer en PDF:

http://revolution-francaise.net/editions/barnave_colonies_degachi2.pdf

 GAUTHIER, Florence,  Triomphe et mort du droit naturel en révolution

 GAUTHIER, Florence, L’aristocratie de l’épiderme. Le combat de la Société de des Citoyens de Couleur. 1789/1791. Préface de Pierre Philippy. Paris, CNRS éditions, 2007.

 JAMES, C.L.R., Los jacobinos negros, Madrid, Ed. Turner/ Fondo de Cultura Económico, 2003. 369 planes. Primera edició en Anglés, 1938.

 Fonts Impreses

(Podeu baixar-les de la Biblioteca nacional francesa: http://gallica.bnf.fr/ )

 

GARRAN, J. Ph., Rapport sur les troubles de Saint-Domingue. Fait au nom de la Commision des Colonies, des Comités de Salut Public, de Législation et de Marine, réunis. À Paris, de l ‘imprimérie nationale, ventôse, an V. 8 tomes.

 LACROIX, Pamphile, Mémoires pour servir à l’histoire de la révolution de Saint-Domingue, à Paris, Chez Pillet ainé, imprimeur-libraire, 1919. 2 tomes.

 MOREAU DE SAINT-MÉRY, M.L.E., Description topographique,physique, civile, politique et historique de la partie française de l’isle de Saint-Domingue. Avec des Observations générales sur sa Population, sur le Caractère & les mœurs de ses divers Habitans ; sur son Climat, sa Culture, ses Productions, son Administration, &c. &c. Acompagnés des détails le splus propres à faire connaître l’état de cette Colonie à l’époque du 18 octobre 1789. Philadelphia, 1789.

 Esclavatge


AAVV, “C’est à ce prix que vous mangez du sucre..”. Les discours sur l’esclavage d’Aristote à Césaire. Paris, Flammarion, 2006. 175 planes.

 GAUVIN, Gilles, Abécédaire de l’esclavage des noirs, Paris, Editions Dapper, 2007. 167 planes.

 PLUCHON, Pierre, Vaudou, sorciers, empoisonneurs: de Saint-Domingue à Haití. Paris, Kartale 1978

 Literatura

 CARPENTIER, Alejo, El reino de este mundo, Barcelona, Seix Barral, 1986, 145 planes.

 CARPENTIER, Alejo, El siglo de las luces, Barcelona, Bruguera, 1979. 345 planes.

 EQUIANO, Ma veridique histoire. Africain, esclave en Amérique, homme libre. Paris, Le temps retrouvé/ Mercure de France, L’Harmattan, 2008. Traduction de l’anglais, présenté et annoté par Régine Mfoumou-Arthur. 374 planes.

 VOLTAIRE, Candide, dins de « Cuentos escogidos », Barcelona, Bruguera, 1971. 134 planes.