Imperialismo popular, imperialismo patricio: Catalunya y el colonialismo español (1869-1896)

2ª sessió del curs "Els orígens del futur".

Curs sobre pensament republicà i democràtic

Dimecres 3 de març de 2010

Imperialismo popular, imperialismo patricio: Catalunya y el colonialismo español (1869-1896)

A càrrec de Martín Rodrigo (Universitat Pompeu Fabra)

A la segona meitat del segle XIX Barcelona es va convertir en la capital del colonialisme espanyol. A l'era de l'imperialisme, les principals empreses i iniciatives que procuraren treure'n profit econòmic de l'imperi insular espanyol (tant a Cuba, com a Puerto Rico, les Filipines i la Guinea espanyola) foren companyies catalanes com ara la Companyia Trasatlàntica, el Banc Hispano Colonial i la Companyia General de Tabacs de Filipines. Però la capital catalana fou també un gran escenari per a la mostra d'un imperialisme de masses, popular, que es mostrava orgullós de la vessant imperial espanyola tant a les Antilles com a África o al mar de la Xina.

La forma de gobierno más barata y perfecta

Per tercera vegada, l'Associació Sabadell per la República, en col·laboració amb l'Aliança Francesa i el Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB, ha organitzat un curs sobre pensament republicà i democràtic, que hem titulat "Els orígens del futur". El curs consta de 18 sessions (una per setmana) i es realitzarà en el Casal Pere Quart de Sabadell a partir del dimarts 23 de febrer de 2010, a les 19 hores.

El curs, que a més té valor acadèmic per als estudiants de la UAB, està dirigit a la ciutadania de Sabadell i la seva comarca, que pot assistir lliure i gratuïtament a cadascuna de les seves sessions.

La primera conferència anirà a càrrec de MANUEL SANTIRSO, i es titula:

“La forma de gobierno más barata y perfecta”. Prehistòria del republicanisme a Espanya (1820-1856”).

Tot i que la idea de República va ser present des dels inicis del liberalisme espanyol, passarien unes quantes dècades abans no s’associés amb la de democràcia i totes dues juntes donessin lloc a un corrent polític ben definit. Durant aquesta prehistòria del republicanisme que va de les Corts de Cadis a la fi del bienni progressista, sovintejaren les formulacions extravagants, els successos enigmàtics i els personatges tèrbols. No podia ser d’una altra forma en un temps tan intens i fluït com aquell, quan es va enderrocar el vell ordre senyorial i en el seu lloc es posaren els fonaments de l’Espanya i l’Europa del present.

MANUEL SANTIRSO (Barcelona, 1962) és professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va doctorar el 1994 amb una tesi sobre la revolució liberal i la guerra civil de 1833-1840 a Catalunya. Editorial Pagès en publicaria una part el 1999. A aquest llibre l’han seguit una edició dels Acords reservats de la Junta de Berga, 1837-1839 (Berga, Institut de Cultura de Berga-Diputació de Barcelona, 2005); una crònica contemporània de l’ensenyament a la seva ciutat, Rubí las pupitres(amb Jaume Parras, Tarragona, El Médol, 2007); un estudi comparatiu de l’Europa liberal de 1830 a 1870, Progreso y libertad(Ariel, 2008) i diversos articles en revistes científiques. El seu autor continua indagant en la mateixa època, així com en els mètodes que s’apliquen al seu estudi o al de qualsevol altra.

Comença el curs "Els orígens del futur. Curs sobre pensament republicà i democràtic"

Els representants de les tres entitats organitzadores, Guillermo Lusa (Associació Sabadell per la República), Sébastien Bauer (Aliança Francesa) i Francisco Morente (Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB) han presentat als mitjans de comunicació el Tercer Curs sobre Pensament Republicà i Democràtic.

Es tracta d'un conjunt de 18 conferències (una per setmana), impartides per prestigiosos especialistes. El curs té validesa acadèmica per als estudiants de la UAB, però està obert a la ciutadania de Sabadell, que pot assistir lliure i gratuïtament a cadascuna de les seves sessions.

En aquesta ocasió els ponents seran Manuel Santirso, Martín Rodrigo, Eduard Masjuan, Ferran Gallego, Miquel Izard, Francisco Morente, Josep Lluís Martín Ramos, Ramon Alquézar, Xavier Domènech, Martí Marin, Francesc Espinet, Pere Ysàs, Francisco Fernández Buey, Joaquín Miras, Josep Casol, José Manuel Bermudo, Hourya Bentouhami i Carlos Jiménez Villarejo.

El curs, que s'estendrà al llarg de quatre mesos, comença el proper dimarts 23 de febrer, a les 19 hores, en el Casal Pere Quart, i conclourà l’ 1 de juny.