 |
| Decret de 21 de setembre de 1792 la Convención Nacional decretant l'abolició de la monarquia. El text es breu : "La convenció nacional decreta per unanimidad que la monarquia es abolida a França" |
Friedrich Engels.
La festa de les nacions a Londres (1845)
( En ocasió de la celebració de la República Francesa, el 22 de setembre de 1792)
Context:
Aquest text d’Engels fou escrit a finals de 1845, i publicat l’any 1846 a la "Rheinische Jahrbücher zur Gesellschaftlichen Reform", Tom II, pp. 1-19.
Explica als lectors alemanys i valora una festa de confraternització entre les nacions organitzada per sectors cartistes, jacobins i comunistes de diverses nacionalitats celebrada a Londres el 22 de setembre de 1845. L’objectiu de la festa era commemorar l’aniversari de la proclamació de la primera república francesa (22 de setembre de 1792). Però sobretot era la confraternització entre els diversos grups obreros, republicans, cartistes i comunistes existents en diversos països.
 |
| Els sis punts de la "Carta del Poble" (1839) |
En el seu text, Engels també es refereix a una festa similar celebrada l’any anterior el dia 10 d’agost de 1844. Com se sap el 10 d’agost de 1792 les seccions del poble parisenc unides amb els federats marsellesos enderrocaren la monarquia borbònica. La celebraria d'aquestes commemoracions mostra els fils de continuïtat entre el jacobinisme i el nou moviment obrer sorgit a Anglaterra durant els any 30 i 40 del segle XIX. El propi text d' Engels n'és una mostra d'aquesta continuïtat.
 |
| George Julian Harney (1817-1897), fou l'orador principal de la Festa de les Nacions celebrada a Londres el 22 de setembre de 1845. Harney era co-director del diari Northern Star, òrgan del moviment cartista. D'ell afirma Engels: "Harney té total claredat sobre la finalitat del moviment europeu i està completament a l'alçada dels principis... Seu és el mèrit principal de l'organització d'aquesta festa cosmopolita; no ha estalviat esforços per a reunir les diferents nacionalitat, eliminar malentesos i superar diferències personals". |
 |
| The Northern Star and Leeds General Advertiser, periòdic popular de gran tiratge, es publicà entre 1837 i 1852. Engels dirà: " El Northern Star és l'organ del cartisme, funds per O'Connor l'any 1837, el qual... s'ha convertit, en tots els aspectes en un dels millors periòdics d'Europa". |
Cal remarcar que cinquanta anys després de la proclamació de la primera república francesa, els creadors del nou moviment obrer (demòcrates, republicans, comunistes i cartistes i, entre ells, Engels) seguissin considerant aquells esdeveniments com a element fundador del seu moviment. Estem davant d’ un text clau que permet comprendre l’estreta relació existent entre la memoria de la Revolució francesa i del jacobinisme i els moviments obrers anglès i francèsdel moment. En ell, Engels repetirà per dos cops la idea seguent: “la democràcia d’avui és el comunisme”. Cal remarcar l'esforç que feia el moviment obrer, democràtic i republicà per a construir un moviment que Engels denominarà cosmopolita, és a dir internacionalista, a partir de la confraternització de les diverses nacionalitats. Concretament, a aquesta festa segons Engels hi assistiren anglesos, francesos, alemanys, italians, espanyols, polacs, suïssos, hongaresos i turcs.
Aquí tant sols es publiquen els paràgrafs que fan referència a la qüestió nacional.
La traducció al català i aquesta nota de presentació és de Joan Tafalla. S'ha partit de la traducció de l'alemany al castellà deguda a León Mames. És un text que mereix la pena de ser llegit sencer. Es pot trobar a OME 6, 1978 pp. 562-576. Properament publicaré la traducció al català del conjunt del text.
La traducció al català i aquesta nota de presentació és de Joan Tafalla. S'ha partit de la traducció de l'alemany al castellà deguda a León Mames. És un text que mereix la pena de ser llegit sencer. Es pot trobar a OME 6, 1978 pp. 562-576. Properament publicaré la traducció al català del conjunt del text.
La festa de les nacions a Londres
( En ocasió de la celebració de la República Francesa, el 22 de setembre de 1792)
“[...] Calma, estimada Alemanya. Les nacions y la República Francesa ens importen moltíssim.
La confraternització de les nacions, tal com actualment la porta a terme, arreu, el partit proletari extrem front a l’antic i primitiu egoisme nacional i el cosmopolitisme hipòcrita y privadament egoista de la llibertat de comerç, val més que totes les teories alemanyes sobre el socialisme veritable.
La confraternització de les nacions sota la bandera de la democràcia moderna, tal com va emanar de la Revolució Francesa y es va desenvolupar en el comunisme francès y el cartisme anglès, demostra que les masses i els seus representants saben millor com estan les coses que la teoria alemanya.
 |
| Un altre periòdic publicat per Georg Julian Harney, en concret el número de 9 de novembre de 1850 de The Red Republican. Es por constatar que el periòdic dona la noticia de la publicació del Manifest del partit comunista alemany. També es pot llegir el lema del periòdic: Igualtat, Llibertat, Fraternitat, així com l'emblema: Un barret frigi, sobre una pica i sobre el feix de la unitat republicana. |
[...]
No estem parlant del moviment antinacional que ara es desenvolupa en el món, sinó de la supressió de les nacionalitats que es porta a terme en la nostra ment per mitjà del pensament pur, amb ajuda de la fantasia, a manca de fets. No parlem de la democràcia real, a quins braços corre tota Europa, i que es una democràcia molt especial, diferent a totes les democràcies anteriors, sinó d’una democràcia totalment diferent, que constitueix el terme mitjà de la democràcia grega, romana, nord-americana i francesa, en suma, estem parlant del concepte de democràcia. No parlem de les coses que pertanyen al segle XIX i que són dolentes i peribles, sinó de les categories que són eternes i que existeixen “abans d’existir les muntanyes”. En suma, que no estem parlant d’allò que es tracta, sinó de quelcom totalment diferent.
 |
| Gravat de la premsa de l'apoca representant el miting cartista de 10 d'abril de 1848 a Kennington Common. |
Per a resumir la qüestió: quan avui en dia es parla de democràcia, de confraternització de les nacions entre inglesos i francesos, i entre aquells i els alemanys que participen en el moviment pràctic, que no són teòrics, no s’ha de pensar en absolut solament en lo polític. Aquesta classe de fantasies solament existeixen ja entre els teòrics alemanys i alguns pocs estrangers, que no conten. En la realitat, aquestes paraules tenen ara un sentit social, en el qual es resol la seva significació política. La revolució ja era totalment diferent que la lluita per tal o qual forma d’estat, com encara es bastant freqüent que s’imagini a Alemanya. La vinculació de la major part de les insurreccions d’aquella època amb una escassedat de subsistències, la significació que té, ja a partir de 1789, l’aprovisionament de la capital i la distribució de les reserves, el màximum, les lleis contra l’acaparament dels aliments, el crit de batalla dels exèrcits revolucionaris – « Guerre aux palais, paix aux chaumières »- (1) el testimoni de la Carmangnole, segons la qual el republicà, a més de du fer (2) i du cœur (3) també ha de tenir du pain (4),i d’altres cent trets externs demostren ja, al marge d’una investigació més exacta dels fets, fins on la democràcia de llavors era quelcom totalment diferent a una organització merament política.
[…]
 |
| L'irlandès James Bronterre O’Brien (1804 o 1805-1864) líder radical del cartisme, era seguidor de les idees de Babeuf i de Robespierre. |
"En darrer lloc, avui en dia a confraternització de les nacions tanmateix te un significat va més enllà del purament social. Les quimeres de la república europea, de la pau eterna sota una organització política, han arribat a ser tant ridicules com les frases sobre la unificació dels pobles sota l’ègida de la llibertat general del comerç : i mentre d’aquesta manera queden fora de curs tots els sentimentalismes quimèrics d’aquest estil, els proletaris de totes les nacions, sense fer gaires escarafalls, ja comencen a confraternitzar de veres sota l’estandard de la democràcia comunista. Els proletaris també son els únics que poden fer-ho realment ; doncs la burgesia te els seus interessos particulars a tots els països, i donat que els seus interessos son lo suprem, mai podrà trascendir la nacionalitat ; i aquests pocs teòrics, amb tots els seus bells « principis », no aconsegueixen res, donat que deixen tranquilament en peu aquests interessos contradictoris – com, d’altra banda, fan amb tot lo establert- i tan sols poden fer frases. En canvi els proletaris tenen davant seu, a tots els països, un e idèntic interès, un e idèntic enemic, una e idèntica lluita; en la seva major part, i de manera natural els proletaris estan desposseïts de prejudicis nacionals, i tota la seva formació i el seus moviments son essencialment humanitaris, anti-nacionals. Només els proletaris poden eliminar la nacionalitat, tant sols el proletaritat pot fer confraternitzar les diverses nacions.” [...] (5)
 |
| Miting cartista de 10 d'abril de 1848 a Kensington Common. Fotografia d'època. |
Més endavant, Engels tot parlant de la festa realitzada a Londres el 10 d’agost de l’any anterior (1844) en commemoració de l’enderrocament de la monarquia a França, de la constitució de 1793 i de la fundació de l’associació democràtica per part de “la fracció més radical del partit anglès del moviment de 1838/39”, afirma: “Ja en aquesta data del deu d’agost s’expressaren principis tant comunistes com cosmopolites”;(6) a més de la igualtat política s’exigí la igualtat social, i es va rebre amb molt entusiasme un brindis pels demòcrates de totes les nacions”.
(1) En francès a l’original: “Guerra als palaus, pau a les cabanes”.
(3) En francès a l’original: valor, coratge.
(4)En francès a l’original: pa, subsistències.
(5) Michael Löwy tradueix la mateixa frase al francés a partir de l’edició alemanya (RDA) de 1962: “ Les prolétaires ont dans tous les pays un seul et même intérêt, un seul et même ennemi, un seul et même combat : dans leur masse les prolétaires sont dejà par leur propre nature dépourvus de préjugés nationaux ; et toute le formation culturelle [Bildung] et leur mouvement et leur mouvement sont essentiellement humanistes [humanitarish], antinationaux. Seuls les prolétaires peuvent abolir la nationalité, seul le prolétariat en réveil peut conduire à la fraternisation des diverses nations ». [Werke, Dietz Verlag, Berlin, 1962, p. 614]. Existeixen matisos evidents entre ambdues traduccions.
(6) Així, en aquest mateix text constatem dos usos diversos de la paraula cosmopolitisme: el primer ús suggereix l’existència d’un “cosmopolitisme hipòcrita y privadament egoista de la llibertat de comerç”. El segon ús correspondria a l’usat en la nota dels editors de l’edició de les obres en alemany publicades a la RDA i que el traductor de OME 6 fa constar a peu de plana (566): “La parula ‘cosmopolita’ s’ha d’entendre aquí com a la plana 568, en el sentit de ‘lliure de restriccions i pre-judicis nacionals’ ”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada