"Una ullada al la vida i al pensament d'Antonio Gramsci", xerrada a l'Universitat Popular de Sant Joan Despí, 14 de juny de 2023.
Duració: 1 h 17 m.
diumenge, 18 de juny de 2023
diumenge, 21 de maig de 2023
Entrevista que m'han fet els companys de "Voces en Lucha"
El passat 31 de gener de 2023 els amics de l'equip de "Voces en Lucha" em varen fer aquesta entrevista.
Ells, presenten l'entrevista d'aquesta manera:
" Entrevista completa al historiador y militante comunista Joan Tafalla. Conversamos sobre la vigencia del marxismo, pensamiento de Gramsci, revolución pasiva, organización popular, procés catalán, papel de los Estados en el capitalismo, relación de los obreros con la patria y otras cuestiones con el pensador marxista catalán".
S'esperen comentaris, crítiques i aportacions.
Post-data: Es
nota que alguns joves veuen que em faig vell i em volen entrevistar
abans de que m'entri l'Alzheimer o me'n vagi a l'altre barri 
.
. dissabte, 20 de maig de 2023
Benvolguda i envejosa dreta: fora les mans de Gramsci!
Gad Lerner, Il fatto quotidiano, 8 d’Abril de 2023
En un esforç per semblar més moderna i omnicomprensiva que mai i tot estirant més el braç que la màniga, la dreta italiana està fins i tot disposada a substituir l'anticomunisme per un comunisme “qualunquista”.
Llegeixo que l'intel·lectual més citat a la conferència romana “Pensar l’ imaginari italià. Estats generals de cultura nacional”, celebrada en presència del ministre de Cultura, Gennaro Sangiuliano, no va ser altre que Antonio Gramsci. Sí ell. El secretari del Partit Comunista d'Itàlia i, precisament comunista, condemnat pel Tribunal Especial Feixista a 20 anys, 4 mesos i 5 dies de presó el 4 de juny de 1928. És a dir, deu anys abans de les lleis racials.
Del gran intel·lectual revolucionari a la dreta li agrada - no és pas cosa recent- la idea que la transformació de la societat requereix, una "hegemonia cultural" fins i tot abans de la presa del poder polític. Que també exigeix uns intel·lectuals capaços d'establir una relació de sintonia amb les classes subalternes.
Hauríem d'estar satisfets pel renovat interès per l'obra de Gramsci que mostren els hereus impenitents del corrent polític que el va perseguir fins a la seva mort?
Si no fos perquè en el sentit que ells li donen, l'hegemonia cultural es redueix, precisament, a un lloc comú de caràcter conspiratori. Quasi com si es tractés d'una acció subtil dirigida a "la dominació fruit de l'assentiment, la persuasió i la proximitat dels intel·lectuals orgànics al poble-nació". Així ho fa, l'Editoriale Historica quan manipula Gramsci al presentar una antologia dels seus escrits sobre l'hegemonia cultural.
Per a entendre aquest afany manipulador potser hauriem d’ utilitzar un concepte psicoanalític freudià de trets misògins. Es podria dir que estem en presència d'un cas típic d'enveja de penis. Els intel·lectuals de dretes haurien de convocar una conferència sobre les culpes històriques del feixisme.
Mentrestant, el pobre Gramsci es regira a la seva tomba.
Traducció Joan Tafalla, Sabadell 20 de Maig de 2023.
Font: Cara destra invidiosa, giù le mani da Gramsci
Subscriure's a:
Missatges (Atom)