Escoltant el Paris del segle XVIII

La musicòloga Mylène Pardoen ha reconstruït l'ambient sonor de la zona Gran Chatelet de París, al segle XVIII. Presentat al Saló de la valoració de les humanitats i les ciències socials en la Ciutat de les Ciències i de l'Industria, el projecte combina els historiadors i especialistes de 3D.

París com no l’heu escoltat mai! És l'experiència oferta per la musicòloga Mylène Pardoen, del laboratori Passages XX-XXI, a través del projecte Bretez (1). Un nom que no va ser triat per casualitat: la primera reconstitució històrica sonora ha estat concebuda per aquest col·lectiu de historiadors, sociòlegs i especialistes 3D1, sobre el teló de fons el París del segle XVIII cartografiat en el famós plànol de Turgot-Bretez de 1739. Turgot, prebost dels mercaders de París, fou el comanditari  i Bretez, fou l'enginyer a càrrec de cartografiar els carrers i edificis de la capital.

70 quadres de so.

Es precisament en el barri del Gran Châtelet, entre el Pont au Change i el Pont Notre-Dame, on el vídeo de 8 minuts 30 transporta al visitant als sons del Paris del Segle XVIII: "Vaig triar aquesta àrea, ja que concentra el 80% dels paisatges sonors de París de l'època, diu Mylène Pardoen. Ja sigui a través de les activitats que allí es troben – els comerciants, els artesans, els barquers, les bugaderes de la riba del Sena ... - o per la varietat de les acústiques possibles, com el ressò que s'escolta sota un pont o sota un passatge cobert ...  "Si ja hi vídeos amb so, aquesta és la primera vegada que una reconstrucció 3D es basa en l'entorn de so: altura dels edificis com materials en què estan construïts, de fang o pedra, de peu en compte el so percebut - suprimit, amplifica ... - i viceversa.

El paisatge sonor va ser reconstruït a partir de documents de l'època, incloent Le Tableau de París, publicat en 1781 per Louis-Sébastien Mercier,

i el treball dels historiadors com Arlette Farge,

especialista en Paris del segle XVIII, o Alain Corbin, conegut per les seves investigacions sobre la història dels sentits, o Yuri Carbonnier especialista de les cases sobre els ponts. Durant la visita,  se senten l’escataineig de les aus de corral, el brunzit de les mosques atretes per les parades del mercat del peix, el teler de gèneres de punt situat a la punta del Pont au Change, la raspadors dels adobers del carrer de la Pelleterie, el xoc de caràcters col·locats en el cas de la impressió del carrer de Gesvres ... i els crits incessants de les gavines, atretes pels molts residus que es trobaven a la capital. O sigui, en el total de 70 quadres de so.

Promoure el patrimoni

"Tots els sons són naturals, precisa Mylène Pardoen. Els de les màquines, per exemple, van ser capturats en autèntics enginys antics”. El soroll de la bomba de Notre Dame – que remuntava l'aigua del Sena per al consum dels parisencs - va ser restaurat: l'investigador va registrar un molí d'aigua amb el vell, i després tornat a treballar el so en funció de la mida (estimada) de les aspes de la bomba de Notre Dame.

El projecte, que fou presentat el 16 i 17 de juny al saló Innovatives SHS a la Ciutat de les Ciències, està destinat principalment a atraure els museus històrics ansiosos de mostrar el patrimoni de la seva ciutat. Desenvolupat en una plataforma de videojocs per integrar fàcilment el so i el moviment per a la reconstrucció 3D, està disponible en tots els tipus de mitjans: terminals, tauletes ... "Aquest és un projecte d'investigació que continuarà evolucionant, diu Mylène Pardoen. Hi ha plans per integrar aviat les màquines avui absents i per a permetre a l’ "espectador" a passejar de forma totalment autònoma pels carrers del barri. "

Notes

(1). Entre els quals el Centre interdisciplinaire de réalité virtuelle (Cireve), el Groupe Évolution des procédés et des objets techniques (Epotec) i el Centre de recherches historiques-Laboratoire de démographie et d’histoire sociale (CNRS/EHESS).

Traduit del francès per Joan Tafalla: Ecoutez le Paris du XVIII siècle

Un programa de ràdio sobre aquesta qüestió: ECOUTER PARIS, ÉCOUTER LES VILLES DU MONDE Ecouter Paris au XVIIIe siècle

HISTOIRE CULTURELLE DU FAUBOURG SAINT ANTOINE

Conférence de Keith Reader à Paris Diderot 3 mars 17 heures

Lieu : Salle des thèses, 2 e étage, Immeuble Montréal-Université Paris 7, Dalle des Olympiades, 75013 Paris. Métro Olympiades. 3 mars 17-19 heures

la conférence est maintenue en dépit de la grève des Universités  (conférencier venant d'un pays étranger)

Cette communication fait référence à un projet de grande envergure qui m’occupe actuellement – une histoire culturelle du quartier dit successivement Bastille et Faubourg Saint-Antoine. Des chercheurs français comme Pascal Ory et Évelyne Cohen, ainsi que leurs homologues britanniques tels Nicholas Hewitt (qui termine actuellement un livre sur Montmartre) ou Andrew Hussey, auteur de Paris, ville catin qui a fait un tabac international, se sont beaucoup consacrés à la topographie culturelle ces dernières années. Ma présentation ici servira entre autres à mettre en lumière et à interroger l’utilité de cette approche dans la conjoncture actuelle des études françaises en terre anglophone. Ladite conjoncture se caractérise d’abord par un élargissement trans-disciplinaire de la gamme de textes étudiés, qui a donné droit de cité – voire titres de noblesse – au cinéma, à la littérature populaire, à la chanson, à la bande dessinée et à l’écriture autobiographique à côté de formes plus ‘traditionnelles’ telles les classiques littéraires et l’histoire événementielle. En même temps les études françaises universitaires pâtissent d’une carence d’étudiant(e)s, ce qui amène de plus en plus les départements concernés à forger des alliances avec d’autres secteurs – film/média, études urbaines, sciences sociales, littérature comparée et j’en passe. La topographie culturelle est bien placée pour profiter de ces tendances, dans la mesure où la grande variété de textes qu’elle peut rassembler permet de dialoguer avec les autres domaines et disciplines que je viens d’évoquer. 

Mon propre projet parcourt une gamme qui va de la littérature canonique (Les Misérables de Victor Hugo – non seulement le roman mais les plus importantes parmi ses fourmillantes adaptations cinématographiques), à la littérature populaire (les romans historiques de Jean Diwo dont l’action se déroule dans le quartier), au cinéma (Chacun cherche son chat de Cédric Klapisch, Police de Maurice Pialat) et à l’histoire qui a vu le quartier se muer de base ouvrière et artisanale souvent contestataire en secteur de pointe – grâce en grande partie à la construction de l’Opéra dont les nombreuses ‘casseroles’ se sont avérées fort distrayantes – dans la ‘boboisation’ et la gentrification de l’est de Paris. On ne saurait comprendre le présent de Paris qu’en relisant son passé; j’espère vous démontrer comment cette compréhension peut s’enrichir et s’épanouir pour un public international aussi bien que français.

Keith Reader
Professeur des études françaises contemporaines
Université de Glasgow
Royaume-Uni

k.reader@french.arts.gla.ac.uk