Pàgines

dissabte, 6 de març del 2010

Mateu Morral i la cultura obrera autodidacta a Sabadell (1900-1939)


DIMARTS 9 de MARÇ de 2010, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la TERCERA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'Associació Sabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà pronunciada per EDUARD MASJUAN, i es titula

Mateu Morral i la cultura obrera autodidacta a Sabadell (1900-1939)

Així es fa un repàs per l’estel d’innovació cultural obrera que pretenia posar fi al monopoli catòlic sobre el pensament, l’educació i envers la totalitat de les relacions humanes. Es tracta de revisar doncs, el conglomerat d’aquesta dissidència anarquista i republicana que des de l’atemptat reial de 1906 perpetrat per Mateu Morral es trobà sempre sota el punt de mira governatiu. A la vegada, s’exposen algunes d´aquestes manifestacions culturals procedents d’aquesta utopia obrera que actua com a dinamitzadora per a cercar una societat més humana inspirada en l’ordre natural que permetia el conreu dels sentiments i les facultats de les persones envers l’experimentació dels seus pensaments. Algunes de les manifestacions culturals que s’analitzen es troben en el teatre sociològic, l’escola integral o racionalista, el neomalthusianisme (procreació obrera conscient), l’excursionisme científic, l’idioma internacional esperanto, etc.

EDUARD MASJUAN és Doctor en Història Econòmica per la Universitat Autònoma de Barcelona (1998). Forma part del Grup de Recerca de Qualitat en història econòmicoambiental del Departament d’Economia i Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona.

És autor i coautor de diversos llibres i articles científics en revistes especialitzades nacionals i internacionals sobre urbanisme i demografia amb títols com: Urbanismo y Ecología en Catalunya o La ecología humana en el anarquismo ibérico. Un altre dels eixos centrals d’estudi de l’autor és la història de la cultura obrera autodidacta amb títols de llibres com: Medis obrers i conflictivitat social a Sabadell. Universitat Autònoma de Barcelona, 2006 i Un héroe trágico del anarquismo español: Mateo Morral, 1879-1906. Icaria editorial, Barcelona, 2009.


divendres, 26 de febrer del 2010

Imperialismo popular, imperialismo patricio: Catalunya y el colonialismo español (1869-1896)

2ª sessió del curs "Els orígens del futur".

Curs sobre pensament republicà i democràtic

Dimecres 3 de març de 2010

Imperialismo popular, imperialismo patricio: Catalunya y el colonialismo español (1869-1896)

A càrrec de Martín Rodrigo (Universitat Pompeu Fabra)

A la segona meitat del segle XIX Barcelona es va convertir en la capital del colonialisme espanyol. A l'era de l'imperialisme, les principals empreses i iniciatives que procuraren treure'n profit econòmic de l'imperi insular espanyol (tant a Cuba, com a Puerto Rico, les Filipines i la Guinea espanyola) foren companyies catalanes com ara la Companyia Trasatlàntica, el Banc Hispano Colonial i la Companyia General de Tabacs de Filipines. Però la capital catalana fou també un gran escenari per a la mostra d'un imperialisme de masses, popular, que es mostrava orgullós de la vessant imperial espanyola tant a les Antilles com a África o al mar de la Xina.

dissabte, 20 de febrer del 2010

La forma de gobierno más barata y perfecta

El curs, que a més té valor acadèmic per als estudiants de la UAB, està dirigit a la ciutadania de Sabadell i la seva comarca, que pot assistir lliure i gratuïtament a cadascuna de les seves sessions.

La primera conferència anirà a càrrec de MANUEL SANTIRSO, i es titula:

“La forma de gobierno más barata y perfecta”. Prehistòria del republicanisme a Espanya (1820-1856”).

Tot i que la idea de República va ser present des dels inicis del liberalisme espanyol, passarien unes quantes dècades abans no s’associés amb la de democràcia i totes dues juntes donessin lloc a un corrent polític ben definit. Durant aquesta prehistòria del republicanisme que va de les Corts de Cadis a la fi del bienni progressista, sovintejaren les formulacions extravagants, els successos enigmàtics i els personatges tèrbols. No podia ser d’una altra forma en un temps tan intens i fluït com aquell, quan es va enderrocar el vell ordre senyorial i en el seu lloc es posaren els fonaments de l’Espanya i l’Europa del present.

MANUEL SANTIRSO (Barcelona, 1962) és professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va doctorar el 1994 amb una tesi sobre la revolució liberal i la guerra civil de 1833-1840 a Catalunya. Editorial Pagès en publicaria una part el 1999. A aquest llibre l’han seguit una edició dels Acords reservats de la Junta de Berga, 1837-1839 (Berga, Institut de Cultura de Berga-Diputació de Barcelona, 2005); una crònica contemporània de l’ensenyament a la seva ciutat, Rubí las pupitres(amb Jaume Parras, Tarragona, El Médol, 2007); un estudi comparatiu de l’Europa liberal de 1830 a 1870, Progreso y libertad(Ariel, 2008) i diversos articles en revistes científiques. El seu autor continua indagant en la mateixa època, així com en els mètodes que s’apliquen al seu estudi o al de qualsevol altra.