dissabte, 19 de desembre del 2020

En la mort de Robert Paris (1937-2020)

El passat 24 de setembre de 2020 va morir el gran introductor de l'obra d'Antonio Gramsci a França, Robert Paris. Acabo de coneixer la notícia avui 19 de desembre de 2020.

A Espanya la figura de Robert Paris a dures penes es coneguda pels més vells del gremi dels historiadors pel seu llibre Los orígenes del fascismo, publicada a Barcelona, Ediciones Península, 1969 i re-editada en diverses ocasions. I poca cosa més.

Pero fou un autor que va anar molt més enllà d'això, como ens mostra la nota necrològica publicada a Laboratoire italien, Politique et société:

Un ricordo di Robert Paris (1937-2020)

per Antonio Bechelloni

Hem conegut amb tristesa la notícia de la mort de Robert Paris que va tenir lloc a Arras (Pas-de-Calais) el 24 de setembre passat. Havia ensenyat durant molts anys a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS) de París.

Robert Paris tenia un recorregut de recerca original i atípic, a la cruïlla de diverses disciplines. El seu primer contacte amb la cultura italiana es remunta a una tesi sobre Giambattista Vico realitzada sota la direcció de Georges Canguilhem.

Després van aparèixer els seus interessos pel feixisme, testificats per dos textos dels anys seixanta, l'un i l'altre traduït a l'italià, sobre els orígens del feixisme, així com sobre l'emigració italiana i l'exili polític-intel·lectual, tal com ho testifica la seva Itàlia pionera fora d’Itàlia en la història d’Itàlia, Einaudi dirigida per Corrado Vivanti i Ruggiero Romano.

Curiós i políglota, els seus interessos per la política i la cultura italianes es van creuar amb un interès per la història i la cultura llatinoamericanes. Una de les seves tesis doctorals sobre l’intel·lectual peruà José Carlos Mariátegui, que havia conegut i apreciat tant Antonio Gramsci com Piero Gobetti, va ser l’ocasió d’un pont entre l’univers intel·lectual-polític italià i llatinoamericà. L'any 1972 va editar Set assaigs sobre la realitat peruana i altres assaigs polítics de Mariátegui per a l'Editorial Einaud.

Una obra de gran compromís que va ocupar molts anys de la vida intel·lectual de Robert va ser també la traducció al francès dels Quaderns de la presó de Gramsci, dirigits i editats per ell amb una gran meticulositat i originalitat, com demostra la riquesa de l’aparell crític de notes, la seva àmplia introducció a l’últim dels cinc volums publicats a la prestigiosa Bibliothèque de philosophie de Gallimard.

Finalment, pel que fa a Amèrica Llatina, a més dels escrits relatius a Mariátegui i el seu univers, durant els darrers anys de la seva vida activa va estar treballant en un Dictionnaire biographique du mouvement ouvrier d’Amérique latine.

D’esperit rebel, fort i no sempre fàcil d’abordar, Robert va saber teixir amistats sòlides i duradores i molts, en el context de la investigació històrica i filosòfica a Itàlia, el recorden amb afecte.

Traducció: Joan Tafalla

Sabadell, 19 de desembre de 2020

Notes:

1.- Antonio Bechelloni comet un error tot atribuint a Mariategui haver conegut Antonio Gramsci.

2.- Sobre el Diccionari biogràfic del moviment obrer d'América Llatina, adjunto aquests dos enllaços:

Paris Robert. Les dictionnaires d'Amérique latine : entre mouvement ouvrier et classes subalternes. In: Matériaux pour l'histoirede notre temps, n°34, 1994. L'internationale des dictionnaires . pp. 36-38;