Pàgines

divendres, 9 de juliol del 2021

"Els italians, bona gent?" Ha mort Angelo Del Boca, historiador del colonialisme italià

per Sergio Cararo                                  

Angelo Del Boca, l'istoriador crític del colonialisme italià, ha mort al seu Torí. Els seus llibres han revelat el que la hipocresia de la historiografia i la política oficial ha negat i amagat durant dècades, és a dir, que el colonialisme italià havia existit i que era tan brutal com tots els altres, ni més ni menys.

El seu llibre "Italiani brava gente" va marcar una divisòria, posant sobre el paper les característiques i els horrors amb què Itàlia es conformava com a potència colonial a l'Àfrica, però també als Balcans, desmuntant el mite dels artefactes dels italians com a "diferents colonialistes" d'altres.

Però  en aquest llibre Del Boca també insereix l’ocupació del sud per part de Savoia i la ferotge lluita contra el bandolerisme com a capítol del colonialisme intern a Itàlia.

Angelo Del Boca, nascut el 1925, va participar a la Resistència però, com bé diu Alberto Negri, "també va alliberar Itàlia de l'estereotip dels " italians bona gent" cultivat durant el despietat colonialisme però que vam insistir a explicar altres historiadors.


Diverses vegades va creuar l'espasa de la controvèrsia oberta amb el pare de la negació italiana de l'època colonial, Indro Montanelli.

El 2011 es va posicionar obertament contra el cop d'estat i l'agressió militar occidental a Líbia que va deposar violentament Gaddafi.


Del Boca va ser un historiador global i un referent per a aquells que mai no han acceptat la hipocresia dels "italians bona gent".

D’alguna manera el podem considerar l’inspirador de la generació de nous historiadors que en els darrers anys han participat en l’estudi i la difusió de textos sobre els horrors de la dominació italiana als Balcans i que s’han oposat obertament al revisionisme històric transversal al voltant del tema de les "foibe".   

 

Angelo Del Boca

Font: “Italiani brava gente?” E’ morto Angelo Del Boca, storico del colonialismo italiano di Sergio Cararo

dilluns, 21 de desembre del 2020

Tot parlant sobre Friedrich Engels per la ràdio



  
Amb en el conductor del programa "A les portes de Troia" Sergio Rodríguez.
Castellar del Vallès, 18 de desembre de 2020.

Pots escoltar el pod cast aquí:

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

dissabte, 19 de desembre del 2020

En la mort de Robert Paris (1937-2020)

El passat 24 de setembre de 2020 va morir el gran introductor de l'obra d'Antonio Gramsci a França, Robert Paris. Acabo de coneixer la notícia avui 19 de desembre de 2020.

A Espanya la figura de Robert Paris a dures penes es coneguda pels més vells del gremi dels historiadors pel seu llibre Los orígenes del fascismo, publicada a Barcelona, Ediciones Península, 1969 i re-editada en diverses ocasions. I poca cosa més. 


Pero fou un autor que va anar molt més enllà d'això, como ens mostra la nota necrològica publicada a Laboratoire italien, Politique et société: 

Un ricordo di Robert Paris (1937-2020) 

 


 per Antonio Bechelloni

Hem conegut amb tristesa la notícia de la mort de Robert Paris que va tenir lloc a Arras (Pas-de-Calais) el 24 de setembre passat. Havia ensenyat durant molts anys a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS) de París.
 

Robert Paris tenia un recorregut de recerca original i atípic, a la cruïlla de diverses disciplines. El seu primer contacte amb la cultura italiana es remunta a una tesi sobre Giambattista Vico realitzada sota la direcció de Georges Canguilhem. 

Després van aparèixer els seus interessos pel feixisme, testificats per dos textos dels anys seixanta, l'un i l'altre traduït a l'italià, sobre els orígens del feixisme, així com sobre l'emigració italiana i l'exili polític-intel·lectual, tal com ho testifica la seva Itàlia pionera fora d’Itàlia en la història d’Itàlia, Einaudi dirigida per Corrado Vivanti i Ruggiero Romano. 

Curiós i políglota, els seus interessos per la política i la cultura italianes es van creuar amb un interès per la història i la cultura llatinoamericanes. Una de les seves tesis doctorals sobre l’intel·lectual peruà José Carlos Mariátegui, que havia conegut i apreciat tant Antonio Gramsci com Piero Gobetti, va ser l’ocasió d’un pont entre l’univers intel·lectual-polític italià i llatinoamericà. L'any 1972 va editar Set assaigs sobre la realitat peruana i altres assaigs polítics de Mariátegui per a l'Editorial Einaud.

Una obra de gran compromís que va ocupar molts anys de la vida intel·lectual de Robert va ser també la traducció al francès dels Quaderns de la presó de Gramsci, dirigits i editats per ell amb una gran meticulositat i originalitat, com demostra la riquesa de l’aparell crític de notes, la seva àmplia introducció a l’últim dels cinc volums publicats a la prestigiosa Bibliothèque de philosophie de Gallimard. 


Finalment, pel que fa a Amèrica Llatina, a més dels escrits relatius a Mariátegui i el seu univers, durant els darrers anys de la seva vida activa va estar treballant en un Dictionnaire biographique du mouvement ouvrier d’Amérique latine.

D’esperit rebel, fort i no sempre fàcil d’abordar, Robert va saber teixir amistats sòlides i duradores i molts, en el context de la investigació històrica i filosòfica a Itàlia, el recorden amb afecte.

Traducció: Joan Tafalla

Sabadell, 19 de desembre de 2020

 

Notes: 

1.- Antonio Bechelloni comet un error tot atribuint a Mariategui haver conegut Antonio Gramsci.

2.- Sobre el Diccionari biogràfic del moviment obrer d'América Llatina, adjunto aquests dos enllaços:


Paris Robert. Les dictionnaires d'Amérique latine : entre mouvement ouvrier et classes subalternes. In: Matériaux pour l'histoirede notre temps, n°34, 1994. L'internationale des dictionnaires . pp. 36-38;

Los diccionarios biográficos de América Latina, entre la historia del movimiento obrero y las izquierdas. Un homenaje a Robert Paris

3.-  Una altra necrològica de Robert Paris:

Disparition de Robert Paris, président d’honneur de la Mutualité Française Jura

Fuente: Pacarina del Sur - http://pacarinadelsur.com/home/huellas-y-voces/1492-los-diccionarios-biograficos-de-america-latina-entre-la-historia-del-movimiento-obrero-y-las-izquierdas-un-homenaje-a-robert-paris - Prohibida su reproducción sin citar el origen.