O el debat entre federalisme i unió lliure dels pobles i dret d’autodeterminació.
Durant unes jornades celebrades a Barcelona els dies 7 i 27 de novembre de l’any 2017 sota el lema La revolució russa de 1917 i l’Estat, vaig presentar una ponència que duia per títol Els bolxevics i la de-construcció de l’imperi tsarista (Esbós). Es pot trobar en un llibre quina edició vaig coordinar: La revolución rusa de 1917 y el Estado. Del Consejo de Comisarios del pueblo a la NEP (1917-1921).
En aquella ponència vaig intentar mostrar el debat sobre la qüestió nacional que va travessar els bolxevics en els inicis del nou estat. En concret la polèmica i la lluita entre federalisme entès com a simple des-centralització defensat per Stalin i la concepció de la unió lliure i voluntària dels pobles i el dret d’autodeterminació dels pobles defensada Lenin.
A la meva ponència també vaig tractar de posar de relleu la continuïtat del vell nacionalisme panrus dins dels sectors del partit bolxevic, que després de la mort de Lenin varen prevaldre dins del PCUS. Una ideologia que Lenin anomenava xovinisme rus i que mostrava i mostra unes continuïtats històriques, culturals i fins i tot ideològiques que travessen els segles i superen revolucions i contra-revolucions. Avui, aquestes posicions estan representades en la teoria per les elaboracions geo-polítiques d’Alexander Durgin i, en la pràctica de Rússia com a gran potència per Vladimir Putin i el seu partit.
Trobo a la xarxa un vídeo de Vladimir Putin en el que es fa una duríssima crítica de les posicions de Lenin entorn a la autodeterminació i a la unió lliure dels pobles. En la qüestió del lloc geo-polític de Rússia i del seu espai imperial Putin mostra una continuïtat amb la ideologia imperialista del tsarisme i, d’alguna manera es mostra d’acord amb la posició de Stalin. Pots veure el vídeo a continuació:
Trobo ben curiós que aquest vídeo rebi la difusió i l’acord d’alguns auto-anomenats comunistes que en aquest tema ( i potser en d’altres ) son més seguidors de les teories d’ Alexander Durguin que de Lenin. Son companys que combreguen més amb les tesis del nacionalisme més imperialista que amb les tesis de Lenin. Al nostre país tenim l’exemple de Santiago Posteguillo que arriba a identifica l’imperi espanyol amb la Unió Soviètica. És aquella corrent que om coneix com a roig-pardisme. Altres companys comunistes no arriben a aquest grau d’incoherència però el voregen. Podem mencionar entre ells als companys de Izquierda en Positivo, de la Asamblea Social de la Izquierda de Catalunya o de la revista Crónica Popular.
En la meva ponència feia referència a aquesta crítica de Putin i Lenin i a aquestes llargues continuïtats. A continuació transcric els paràgrafs inicials i finals de la meva ponència en els que se'n fa referència. Qui la vulgui llegir la ponència sencera haurà de comprar el llibre.
Extractes de la ponència Els bolxevics i la de-construcció de l’imperi tsarista (Esbós).
“ Proemi: Putin, Zuiganov, Lenin, i la qüestió nacional.
El 25 d'octubre de 2016, durant un discurs pronunciat a Stàvropol davant membres de el moviment Front Popular Panrus Vladímir Putin va acusar Lenin de "col·locar" una bomba de temps al traçar fronteres administratives que dividien als pobles". Quatre dies abans, coincidint amb el 92 aniversari de la mort del dirigent bolxevic va afirmar que moltes de les idees de Lenin "... com la de dotar les regions d'autonomia, van col·locar una bomba atòmica sota l'edifici de l'estat anomenat Rússia, que més tard va explotar. Nosaltres no necessitàvem una revolució global".[1]
Guenadi Ziugànov no pensa de manera molt diferent. Segons ell: "Em sembla que Lenin va ser sotmès a una forta pressió i influència per part de la forces que odien a Rússia". Podem deduir d'aquestes paraules del secretari general de l'PCFR que Lenin no va saber resistir a aquestes forces.[2]
La llarga continuïtat d'un imperialisme rus a través de la transformació de l'estat que fins a 1917 es va anomenar Rússia, que després de la revolució es va anomenar URSS i que ara torna a dir-Rússia és un tema massa complex per ser abordat en l'espai disponible. Però m'ha semblat útil i significatiu esmentar de quina manera tracta el poder actual de Rússia l'herència bolxevic.[3]
El present text pretén acostar-se a les posicions de Lenin i dels bolxevics respecte a la realitat nacional de la Rússia tsarista i a les propostes concretes de solució que van esbossar entre els anys 1917-1924. El lector podrà dictaminar si aquestes idees van resultar ser "una bomba atòmica sota l'edifici de l'estat anomenat Rússia".
La ponència acabava d'aquesta manera:
[...] "Lenin va morir el 21 de gener de 1924. Deu dies més tard es va adoptar el següent:
"Acord de formació de la unió de repúbliques socialistes soviètiques
La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR), la República Socialista Soviètica d'Ucraïna (RSSU), la República Socialista Soviètica de Bielorússia (RSSB) i la República Socialista Federativa Soviètica de Trans-Caucàssia (RSFST), composta per la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan , la República Socialista Soviètica de Geòrgia i la República Socialista Soviètica d'Armènia, s'uneixen per formar un Estat federal: la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) ".
En el seu article 4 es garantia: "Cadascuna de les repúbliques federades té el dret garantit de sortir lliurement de la Unió".
L'objectiu de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques era constituir una unió de pobles que progressivament els fusionés a través d'una ciutadania única que s'instituïa en el seu article 7: "Per a tots els ciutadans de les repúbliques federades s'institueix una ciutadania única de la Unió ". Però aquesta ciutadania era alguna cosa més que una dada jurídica: era un objectiu polític. El territori de la URSS no es definia clarament i es deixava als acords entre altres repúbliques socialistes soviètiques. La constitució contenia l'objectiu del "lliure desenvolupament nacional dels pobles".
Lenin havia guanyat la seva última batalla encara després de mort. Però el xovinisme gran rus va ser l'administrador d'aquesta herència. Les conseqüències es van pagar setanta anys més tard.
Mira Milovesich defensa en el seu recent llibre que el fet que els idiomes es fessin cooficials amb el rus i la delimitació de fronteres territorials de repúbliques amb criteris ètnics i lingüístics va contribuir a crear nacions entre pobles que no havien arribat a cap manera a el capitalisme.[4] És la mateixa opinió que sostenia Stalin i que actualment sosté Putin.
Finalment anotem també sense poder-lo desenvolupar que davant la impossibilitat d'aplicar el principi territorial de manera mecànica i en tots els casos, hi va haver de recórrer encara que fos a mitges i de forma vergonyant a criteris com la tan criticada d'autonomia nacional d'Otto Bauer. La vida és molt més rica que qualsevol teoria.
“¿L'estructura nacional de l'URSS una bomba de temps?
He començat aquest text recordant que tant per a Putin, com per Guenady Ziugànov l'estructura nacional que va sorgir de la Constitució de l'URSS de 1924 era una bomba de rellotgeria o pitjor, una bomba atòmica. Cap d'ells parla del que hagués estat el contrari: l'anul·lació de les nacions "al·lògenes", la russificació forçada, la creació d'una república "federal" russa encara més centralitzada. Per a tots dos, l'onada d'independències d'inicis dels noranta del segle passat va ser la causa de la caiguda de l'URSS.
No ho veu igual Moshe Lewin: "Alguns autors consideren que la causa principal de l'enfonsament de el règim soviètic va ser l'opció per la independència presa per les "grans" nacionalitats; una opció que va jugar un cert paper en la descomposició ... Es pot afirmar raonablement que la sortida de les nacionalitats va ser el tret de gràcia donat al govern de Gorbatxov, però no va ser la causa de l'enfonsament. Va ser al revés, el declivi i de fet l'enfonsament de el règim del que els va proporcionar l'ocasió de sortir de la Unió. No va ser el problema rus com a tal ni els fruits enverinats de les repúbliques de Lenin.
No hi ha cap dubte que la "herència de Lenin" i la seva inscripció duradora en l'estructura de l'URSS van mantenir i reforçar la vitalitat de les nacionalitats i dels nacionalismes, però els mals de la burocràcia versió soviètica es van propagar a tot arreu independentment de els problemes nacionals específics."[5]
[1] La Vanguardia, 26 de octubre de 2016: http://www.lavanguardia.com/internacional/20160126/301665785340/putin-contra-lenin-destruyo-urss.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada