Tot fent una petita traducció trobo una paraula italiana que no coneixia: "integerrima".
És un adjectiu superlatiu que en el text acompanya un substantiu: "militanza". O sigui haig de traduir la locució: "integerrima militanza".
Miro el Treccani. Generós com sempre, m'ofereix la següent definició:
"integèrrimo agg. [dal lat. integerrĭmus, superl. di intĕger «intero, intatto»]. – Superlativo di integro, riferito a persona di assoluta rettitudine morale: funzionario, magistrato i.; uomo di vita, di costumi integerrimi. In botanica, con sign. etimologico, termine linneano per indicare un organo (foglia, ecc.) con margine privo anche delle più piccole intaccature. ◆ Avv. integerrimaménte, con assoluta onestà e rettitudine: ha sempre esercitato integerrimamente il suo ufficio".
O sigui: segurament hauria de traduir "integérrima militanza" així: "militància íntegra, o honesta o recta". A veure quin adjectiu triaré. S'admeten suggeriments.
El text aplica aquesta locució a un Brigadista Internacional i després partisà comunista italià: Francesco Scotti, a qui el text atribueix, a més una altra qualitat: "notevole spessore culturale". O sigui: "una profunditat cultural notable".
Fins que vaig iniciar aquesta traducció, no sabia res d'aquest company de lluita en la lluita pel socialisme i la democràcia. Mai no havia sentit parlar d'ell. De fet, ell va morir dos anys després de que jo, amb divuit anys iniciés la meva ruta de militant comunista.
Francesco Scotti (1910-1973), fou comissari polític de l'Èxercit Popular de la República, primer de la 123 brigada mixta.
Segons la Wickipèdia, va fer amistat i combaté al costat de l'estimat Avel·li Artís Gener. Després al 60è cós d'Exèrcit.
Al setembre de 1936 coneix Carmen Español, mestra lleidatana i
republicana afiliada a la FETE-UGT. Després de sortir d'Espanya va ser internat a França. El 17 de febrer de 1941 Carmen i Francesco van formalitzar la seva situació al consolat italià de Tolosa. Van tenir dos fills.
Tornà a Itàlia per donar suport a Luigi Longo, i fou entre els dirigents més fiables de la Resistència a Llombardia i Piemont. Després fou secretari d'organització del PCI i diputat.
Francesco Scotti era membre d'una saga de militants avui gairebé estingida.
Temps era temps, aquests perfils de militants i de quadres no eren un mite legendari. Eren de carn i ossos i te'ls trobaves a les reunions del partit. Jo n'he conegut algun com ell primer quan militava al PSUC i després quan militava al PCC.
Eren el fil que unia el passat amb el present i amb el futur.
Fonts:
Archivio Audiovisivo del Movimento Operiao e Democratico
Memòria Històrica de les Brigades Internacionals SIDBRINT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada