Quan pensem en el conjunt de fenòmens socials que s'inclouen al polisèmic concepte de revolució sorgeixen nombroses preguntes:
1. Com sorgeix de manera lenta i molecular, des dels racons més intricats i capil·lars de les entreteles de la vella societat un moviment social que, en circumstàncies molt determinades podria acabar superant-la?
2. Els milions de dones i homes que, tot i no haver-ho projectat ni imaginat, es veuen abocats a participar en una revolució, com acumulen i socialitzen les seves experiències fins arribar a la conclusió de la necessitat ineludible d'un canvi radical?
3. Com es creen noves cultures materials de vida o de quina manera es recreen o es reinterpreten les velles tradicions per tal de donar respostes a les qüestions urgents de l'actualitat?
4. En quines maneres les classes subalternes assagen de manera gairebé imperceptible nous usos i costums en els intersticis del teixit social de la vella societat i com aquesta acumulació va creant un nou ordre social a l'interior de l'antic règim?
5. Com es produeix aquesta mena de paradoxa gramsciana que perquè una classe subalterna s'elevi a la condició de classe nacional o dirigent ha d'haver conquerit prèviament l'hegemonia a la societat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada