Joan Tafalla
La
convergència cultural entre nacionalistes gran-espanyols i
nacionalistes gran-russos va quedant cada cop més palesa per a qualsevol
segueixi amb una mica d'atenció el desenvolupament dels esdeveniments.
Aquesta afirmació és aplicable tant a nacionalistes de gran nació russos com espanyols, tant
de dretes o d'extrema dreta, com a nacionalistes de gran nació que es
consideren d'esquerres, inclosos aquells que es consideren comunistes.
Amb
la finalitat de tractar d'evitar la censura pro-OTAN dels mitjans de
comunicació del Regne de Borbònia, cada dia llegeixo les nombroses
entrades que es publiquen a quatre grups de Telegram de caire pro-rus.
Ho faig en cerca d'informació i anàlisis alternatius sobre la guerra.
Junt a informacions d'interès i a alguns articles d'anàlisi útils, hi
llegeixo també molta propaganda de guerra.
Contrastar
les dues propagandes de guerra em serveix per a intentar aconseguir una
millor informació. És clar que tot plegat costa molt de temps i força
mirada crítica i, a ser possible, informada. No sempre puc dedicar a
aquestes lectures prou de temps, ni sempre posseeixo informació
suficient. Per tant, incorro en el perill d'equivocar-me, de ser
enganyat temporalment o de manera definitiva i també d'auto-enganyar-me
degut meu biaix cultural-polític. Els acords de Minsk de 2014 és un dels
casos en que la propaganda pro-alemanya m'ha enganyat des de setembre
de 2014 fins a les recents declaracions d' Angela Merkel:
Sembla ser que Putin també va ser enganyat o ho va fer veure.
També
hi trobo en aquests grups massa brossa "erudita" de caire roig-negre,
sovint d'una qualitat ínfima. Aquest article va d'aquest gènere literari
que inunda les xarxes.
Tornem al tema:
Deia
a l'inici que la convergència cultural entre nacionalistes gran russos i
nacionalistes gran-espanyols es fa cada cop més evident. En alguns
casos ( veure Vaquero, Armesilla, epígons de Bueno i d'altres variants
roig-pardes) la convergència assoleix nivells molt elevats. Realment
preocupants.
Diversos articles ( tant de "dretes" com d' "esquerres" en estranya amalgama) publicats en aquest grups de telegram pro-russos,
se solen glosar explícitament o implícita les tesis de Duguin, o
d'altres teòrics de la "guerra de civilitzacions" del camp nacionalista
gran-rus.
Els principals arguments que s'hi troben son :
-
una confusió recurrent entre la Rússia actual i la URSS. S'obliden les
evidents diferències històriques i de classe entre el "socialisme real" i
el règim actual de ultra-capitalista. Per a alimentar aquesta confusió
recurrent es fan amalgames intolerables des de el punt de vista del
rigor històric mínim.
- una confusió
recurrent entre Stalin i Putin ( ambdós son valorats i amalgamats de
manera totalment acrítica). S'obliden les evidents diferències
històriques entre ambdós estadistes, s'obliden les funcions
desenvolupades en moments històrics diferents, es menysté la natura dels
estats que comandaven i a quines classes socials representen ambdós.
-
Es repeteixen fins a cansar al lector més pacient (jo, per exemple), la
crítica de Putin a Lenin sobre la formació de la URSS. Per a una
crítica de les mentides de Putin sobre Lenin mireu l'article que
Realitat em va publicar en tres parts:
-
En aquests grups hi trobem sovint articles on s'equiparen l'imperi tsarista i
l'imperi anomenat "hispànic", quins enemics comuns seríen i haurien
estat els USA. És en aquests exercicis d' "història comparativa" és on es pot
localitzar més casos de nostàlgia imperial compartida entre
nacionalistes russos i espanyols siguin de dretes o d' "esquerres".
Només cal afegir que la majoria d'aquest articles no son pròpiament
exercicis seriosos d'història comparada sinó més bé amalgames abusives i
maldestres entre fets, personatges i processos diversos i difícils de
comparar.
Us poso un exemple
d'allò que vull dir. Ahir, 31 de desembre de 2022, vaig trobar i llegir
una "joia" com la que us comparteixo a continuació. Llegiu-la, és breu. Cal conèixer l'enemic:
No m'ha sorprès, en porto llegides unes quantes d'aquestes "joies". Però em semblen paradigmàtiques d'aquesta cultura nostàlgica del nacionalisme imperial espanyol. En aquest cas, és obertament dretana. Però escolteu alguns dels nombrosos videos de Vaquero, dels textos d' Armesilla o de qualsevol dels epígons de Bueno i hi trobareu ressonàncies preocupants.
Trobareu a l'article un compendi de
l'argumentari de l'extrema dreta que corre per les xarxes. Un argumentari que sol
ser recuperat pels nacionalistes gran-espanyols
d'esquerres", encara que ho facin camuflant el seu nacionalisme
pro-imperial entre tòpics d'un marxisme grollerament determinista
i positivista. Això sí, el determinisme d'aquests individus ha fet un
pas endavant: el seu determinisme ja no és barroerament economicista.
Han adoptat el dogma de la geo-política com a determinant absolut,
contra el que res no es pot fer. Això els dóna un to doctoral i enterat
encara més insuportable. La construcció d'una voluntat col·lectiva des
de baix ja no és possible, sinó un intent reaccionari i contraproduent.
Obliden la teoria de l'imperialisme de Lenin i la seva concepció de la
baula feble de la cadena. LA ruptura revolucionaria, el socialisme son
somnis utòpics.
Cal
refiar-ho tot al desenvolupament de les forces productives a Xina i a
Rússia i a la victòria d'Euràsia sobre els USA i els seus vassals de
l'UE. Així doncs, per a combatre l'hegemonia imperial USA cal aliar-se
amb els qui varen destruir el socialisme a l'URSS, amb les folles
construccions duginistes, amb el fonamentalisme hindu que governa a la
Índia de manera para-feixista, amb el feixisme jomeinista, amb Erdogan
que massacra els kurds... e via dicendo.
Ja
ho diu en Vaquero: la lluita ja no és entre dreta i esquerra, sinó
entre sobiranistes ( de grans estats, és clar) i els USA. La lluita dels
pobles oprimits per la seva autodeterminació es considera un obstacle
sino un factor directament regressiu. El socialisme que vindrà a partir
del prodigiós desenvolupament econòmic de Xina, necessita grans espais i
no pobles auto governats, sobirans i que construeixin una cooperació
internacional entre iguals. Per a Vaquero i els seus sequaços, el
pensament crític anti-colonialista, el feminisme, la lliure
determinació de la orientació sexual de cadascú, la defensa dels drets
humans dels immigrants tot això son pura brossa petit-burgesa. Per a els
epígons de Bueno, l'imperi espanyol fou "constructiu" i la "llegenda
negra" és íntegrament falsa. Les independències a l'Amèrica Llatina
foren un error històric, i així fins el vòmit.
Com deia al principi, convergències culturals preocupants.
- - - - - - - -
Acabo
amb un altre exemple, encara més preocupant trobat en un d' aquests
grups de Telegram en que conviuen Stalin, Putin, extrema dreta i
nacionalismes nostàlgics dels grans imperis ( en aquest cas de
Kaiserreich) és aquest:
Alguns haurien de revisar les seves "amistats perilloses", però no és previsible que ho facin.
Sabadell, 1 de gener de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada